Page 9 - ramon_torra_conferencia

L'estat actual de la cultura a Manresa i l'ex-convent de Sant Domingo
creació del Teatre Conservatori, ultra conservar en ell les escoles, objecte principal i únic, determinat en la R O. de 1849. Emprò, examinant les Bases, aprovades en la sessió de 27 d'agost de 1876 per l'Ajuntament de Manresa, perquè a tenor d'elles es procedís a la subconcessió del repetit immoble a la Junta del Conservatori , trobem les tres següents que interessa observar: «1.a El patio y locales de Santo Domingo que posee el Ayuntamiento, se cede en usufructo a la sociedad que lo ha solicitado para la creación de un conservatorio, con los mismos derechos que aquel lo disfruta, e ínterin no se vea en disposición de reintegrar a dicha sociedad los capitales allí invertidos y ga rantir los compromisos contraídos . 3.a Deberá crear desde luego de terminado lo indispensable para la escuela conservatorio, una escuela de música, que al par que sea dirigida por persona competente, sirva, en su dia, de orquesta del expresado sitio y de cuantas funciones vayan a cargo del Ayuntamiento o Municipio. 8.a En sus cuentas y como propietario del local, en representación del Estado, intervendrá el alcalde, seg ún acuerdos anteriores del Ayuntamiento, como también en el nombramiento de censor, que deba examinar las piezas o producciones que ejecuten o pongan en escena». I aquestes són, entre altres, les bases que els concessionaris varen en l’escriptura acceptar i prometeren complir en totes ses parts, amb esmena de, danys i pagament de costes.
De la lectura d'aquestes bases, que són les que foren transcrites a l'escriptura de concessió de 1876, i recordant la naturalesa de la societat concessionària, se'n forma una confusió d'idees de difícil aclarir, perquè, hom troba natural que l'Ajuntament es faci càrrec de les despeses de sosteniment de les institucions de cultura municipal, i més en aquest cas que en surt beneficiat per poder usufructuar uns locals que Ii permeten complir més àmpliament, amb una obra de cultura social que hi té obligació.
Hom troba també natural que una associació de caràcter científic o de cultura, accepti obligacions de conservació i reparació d'immobles, àdhuc no treient-ne cap profit d'ordre material, si pel desenrotllo i divulgació dels seus fins, objecte de la seva raó d'existència pot usufructuar algun lloc que altrement Ii fora difícil de realització de la seva obra, perquè en el
Ramon Torra i Pujol / 29 de març de 1925 7