Page 10 - ramon_torra_conferencia

L'estat actual de la cultura a Manresa i l'ex-convent de Sant Domingo
primer cas, l'Ajuntament compta o ja deu comptar amb una quantitat en el capítol de despeses del pressupost Municipal, per fomentar les institucions de cultura necessàries a les ciutats, i en el segon, l'individu que forma a les llistes de número d'aquests organismes, satisfà una quota anyal que és el divident passiu que la entitat reparteix i rep en compensació, l'íntim goig d'haver contribuït a una obra de cultura, ultra el major grau de perfeccionament moral que n'adquireix, i que és en veritat, el divident actiu que les entitats d'aquesta naturalesa rediten, emprò en una societat que per la seva constitució, té totes les apariències de mercantil amb una barreja de cultural i recreativa, hom no pot trobar l'agulló que pugui tenir per l'accionista, qual personalitat presuposa sempre l'objectiu d'un guany material, el conformar-se amb un divident passiu, encar que la finalitat sigui, com en el cas que ens ocupa, d'un ordre tan elevat, i això és precisament el que no pot esperar-se de la societat concessionària del Convent de Sant Domingo, encara que els senyors que componen la Junta tinguin, com crec que tenen, la bona disposició de donar exacte compliment a les bases de la escriptura de novembre de 1876. Per aconseguir-ho seria necessària una operació tan radical a la constitució mateixa de dit organisme, que equivaldria a una transformació completa, ja que els Estatuts mateixos, en algun dels seus articles, són una contradicció de les obligacions imposades per les bases contractuals de la repetida escriptura de concessió, i cal tenir present, que aquests Estatuts, no són fets i aprovats per als actuals tenedors de les accions, sinó pels fundadors i primers accionistes, amb coneixement del llavors Ajuntament de Manresa, com ho demostra el fet de que un regidor formi part com a interventor de la Directiva.
Aquestes consideracions ens demostren la necessitat de trobar solució adequada, que sens perjudicar en el més mínim la propietat particular, pugui la ciutat fruir de les avantatges que sobre el referit convent, li concedeix la R. O. de 4 de juny de 1849 i l'acord de la Comissió Provincial de 4 de novembre de 1872.
No em proposo des d'aquest lloc llençar opinions que ni tan sols tinguin l'aparièncía de voler mortificar la Societat Conservatori en cap dels seus components. Al parlar-ne, no em mou altre interès que el que posa
8 Ramon Torra i Pujol / 29 de març de 1925