Page 8 - ramon_torra_conferencia

L'estat actual de la cultura a Manresa i l'ex-convent de Sant Domingo
així com també tot altre organisme que no perjudicant la Instal·lació d'aquelles, tingués un caràcter d'utilitat comú i finalitat cultural.
Es de molls anys a Manresa una necessitat sentida el de posseïr un centre de cultura; en 1855 existí amb càrrec al pressupost municipal, instal·lada en el col·legl de Sant Ignasi, una Escola Municipal de Música, de la que n'era director D. Juli César Tantalora i professor D. Marian Valles, la qual durà poc perquè a causa de les lluites polítiques, llavors existents, li fou migrada la consignació i es veié obligada a plegar als quatre anys del seu funcionament (1).
Tampoc tenia per aquella època Manresa cap teatre que la posés al nivell de les demés ciutats de la seva categoria, i foren moltes les gestions que es dugueren a cap per lograr construir-lo, unes vegades als horts del que fou convent dels Carmelites, avui Muralla i casa Portabella, altres en altre lloc, s'arribà per fi a trobar solució de comú acord amb l’Ajuntament, per aixecar-lo en el convent de Sant Domingo, concedit com hem vist abans, a l'Ajuntament de Manresa, per finalitats de cultura i utilitat comú, i en virtut d'aquestes gestions, en 1872, l’Ajuntament de Manresa elevà a la superioritat una sol·licitut per la erecció en el referit lloc d'un Conservatori de Música i Declamació per a donar en ell ensenyança gratuïta, i entenent la superioritat que aquesta concessió no vulnerava l'esperit ni la lletra de la concessió de 1849, sinó que abans l'ampliava als propis fins, amb l'ensenyança gratuïta de música, la Comissió provincial prengué acord favorable a la petició de l'Ajuntament, com consta en comunicació de 4 de novembre de 1872.
Quatre anys després fou o torgada una escriptura pública entre l'Ajuntament de Manresa, d'una part, i per l'altra, la Junta Directiva d'una societat feta amb accions i formada per a procedir a la creació d'un Teatre Conservatori, i a n' aquesta escriptura, l'Ajuntament, mitjan çant unes condicions entregava a la referida entitat i aquesta acceptava, el convent de Sant Domingo, amb els mateixos drets que ell ho tenia. Per descomptat, que l'Ajuntament tenia dret de subcedir el referit convent, delegant a tercera persona l'obligació de complir el compromís de la
(1) Joaquim Sarret «La música a Manresa»
6 Ramon Torra i Pujol / 29 de març de 1925