Page 7 - ramon_torra_conferencia

L'estat actual de la cultura a Manresa i l'ex-convent de Sant Domingo
Aquest convent, edificat a primers del segle XIV per a residència de l'Ordre de Predicadors, en virtut de les desamortitzacions dels béns del clero, originades per la revolució, en 1835, l’Estat se n'incautà i deu anys més tard, en 1845, es dictà una R. O. establint les condicions amb que l'Estat els entregaria a particulars o corporacions que ho sol·licitessin per destinar-los a fins de cultura i utilitat comú, i veus-aqui com fonamentant- se amb aquest principi l'Ajuntament de Manresa sol·licità li fos concedit el convent i horta de Sant Domingo, per establiment d'escoles d'instrucció pública i altres objectes d'utilitat comú, i mitjançant R. O. de 4 da maig de 1840, fou concedit al referit Ajuntament el convent i terrèns de Sant Domingo, «para establecer en el escuelas de instrucción pública y otros objetos de utilidad común» en els termes que prevé la ja dita R. O. de 17 de març de 1845.
A 1.er de juny da 1869 fou promulgada una llei, avui vigent encara i corroborada per diverses sentències, en la que estableix les condicions que deuran observar les corporacions o particulars que tinguin en us de fruit béns perteneixents a la nació, i en el seu art. , diu textualment «las corporaciones o particulares a quienes se ceda, conventos, huertos o terrenos adyacentes y demás edificios de cualquiera procedencia pertenecientes a la nación, quedan obligados a costear las obras de conservación y reparación de los mismos, entendiéndose que revierten al Estado desde el momento que se apliquen a objetos diversos de los señalados en las concesiones, salvo que la variación se hiciere con aprobación superior y para qualquiera de los mismos objetos expresados en aquellos artículos.» De manera, que l'Ajuntament de Manresa rebé de l'Estat per a destinar-lo a una cosa determinada, el referit convent, i s'obligava a satisfer del seu pressupost muni cipal les despeses de reparació que hi calguessin.
Podia acceptar l'Ajuntament aquesta condició com a favorable als interessos de la ciutat? Jo crec que si, perquè si bé venia obligat per la R. O. de concessió a no fer altre us que el d'una finalitat cultural i per tant estava privat de treure'n una utilitat privada devent encara satisfer les despeses de conservació, podia sense fer cap despesa extraordinària disposar d'uns locals on amb mes amplitud podia instal·lar-hi les escoles,
Ramon Torra i Pujol / 29 de març de 1925 5