Page 11 - ramon_torra_conferencia

L'estat actual de la cultura a Manresa i l'ex-convent de Sant Domingo
tothom a les coses que li són pròpies, i a mi, enamorat de les coses del comú, estimant-les com a meves, em plauria veure que al voltant d'aquesta qüestió, que crec inte ressant, s'hi formés una correntla d'opinió, que fos portadora de solucions justes i sobre tot ciutadanes.
En l'edició del dia 7 del passat mes de febrer, en una interviu publicada en El Pla de Bages, ens deia el cultíssim Josep Esteve responent a l'enquesta que el referit periòdic inicià, respecte la necessitat de crear a nostra ciutat un Ateneu, que aquest casal, l'ex convent de Sant Domingo, podia haver esdevingut amb un petit esforç ciutadà, el temple de la cultura i de l'estudi a Manresa: Teatre Municipal, Conservatori de Música, Escoles, Biblioteca Pública, Museu, Arxiu, en fi, tot quant signifiqués art o ciència, podia tenir allí acolliment i manifestar-se, més això que és tan dolç d'escoltar, ens ho diu amb un deix de lassitud que porta amargantor a l'ànima. Fou un bell somni, diu, ara ja és passat. I això. perquè? No pot ésser un ideal nostre fins a convertir-lo en realitat? A ben segur que no és més gran l'esforç a realitzar, ara, que vint anys enrera. Sovint ment es produeix aquest fenomen, mirem amb cor optimista la realització d'un ideal, i nostre esforç no ha lograt aconseguir-lo, passa el temps, ell a voltes ens porta algun desengany que ens esmortueix els entusiasmes i aquell mateix ideal que ens havia semblat fàcil i accessible, s'ens mostra com una ilusió tan solament. Si carinyosament considerem la situació nostra envers ell i envers la societat, trobem a vegades que el canvi que ens sembla operat en les circumstàncies concorrents a n'aquell ideal, no hi és realment, trobant en nostra recerca que el succeït es que, havent pujat una mica més amunt en la escala ascendent de la vida, ço que ha canviat és nostra punt d'ovir i per tant veiem diferent la Imatge sens que realment ho sigui. Quant estem més aprop de posseir la veritat? Difícil és dir-ho, per això abans de desmaiar, devem fer objecte pref erent de nostre interès aquesta qüestió, i sigui quin sigui l'èxit obtingut, devem sempre nostra cooperacio a les capdals qüestions ciutadanes; ultra per la família, tots els esforços deuen anar dirigits a fer creixent sempre la personalitat colectiva nostra, i solament amb aquest valor cívic lograrem ésser una ciutat exemplar, mentres que per grans que siguin els valors Individuals d'un poble, sí estan disgregats, la seva vida com a tal serà eixorca.
Ramon Torra i Pujol / 29 de març de 1925 9