Page 61 - civtat8

lar a la llengua nostra. Com surt d'aquesta pro-
va la ¡lengua sobirana, ho poden veure en
aqüestes págines mateixes, una vegada més. Hereva del grec i del ¡latí, diríeu que ella també
s'hi ha tornat formosa dintre d'aqueixes magni
fiques formes: tan bellament ara s'hi adapta. Perqué jo cree que la métrica grega i ¡latina in fluí poderosament damunt de la prosa escrita i ádhuc de la llengua parlada. La nostra llengua
retroba, dones, els més augustos motllos, i
grans experiéncies a fer són ofertes al treball deis nostres poetes millors. Jo trobo molt bé que els
nostres joves poetes es Iliurin, per altra banda, a tots els experiments, per extravagants que
puguin semblar, damunt la matéria poética: pe- ró sense oblidar la gran poesía normal qui no
passa; a la qual será necessari sempre de tor
nar, enriquits de les noves experiéncies.
Sentó sovint joves poetes blasmar de les
disciplines, trobar la rima una cosa absurda i les formes tradicionals belles carcasses inadmis-
sibles. Venguts els prejudicis, els he vist sor-
presos, joiosos, com qui troba un món nou, i es sent un altre home en experimentar els bene-
ficis de les métriques riguroses, les subtilitats de les rimes, les beleses de la composició. Tots han experimentat infaliblement magnifiques sa- tisfaccions. Era natural: passaven de la incerte- sa, de la recerca que no se sap on porta, de la vaguetat, del Ilibertarisme qui enutja al cap i a la fi i avorreix i lassa, el treball pie de certitud, a la estimulant victoria damunt la matéria resis-
tent; en fi, a la joia de l'artífex.
Piafó i els poetes.-La nova poesía épica. La poesía interior. - Final.
I ara. Amiga, retornant a la suposada objec- ció que em faríeu de no seguir Piafó, us diré que
Plató rebutjava els poetes i menyspreadoramen els foragitava de la seva República, justamen
per aixó, perqué pensava que no sabien el qué feien ni el qué deien; peró Plató no era enemic de la poesía, ans era el major poeta que molts d'aquels que rebutjava — i per aixó els rebutja va—. En la seva paraula divina, veritat, bon a i bellesa anaven agermanades sempre, i un ar tista més ric, més afinat i més conscient que el no ha trepitjat mai la terra. Podem perdonar-li,
dones, la seva injusticia envers algún ^an poe
ta, qui era en realitat-pensem ara en Homer- tan conscientment artista com ell era.
♦♦♦
1 ja que el nom d'Homer ha vingut ais meus
llavis, no vull acabar aquesta ¡letra sense cla mar una vegada més la gran fretura que sent
l'época nostra d'una poesía épica nova.
Era impossible que perdut el sentit de tota-
litat, entretinguts en parcials experiéncies, amb ánimes poc cultivades i vides poc riques vera-
ment, els poetes poguessin sortir d'ells matei- xos per a copsar la vasta riquesa del món exte
rior envoltant les gestes d' herois moderns. Petites notacions, petites imatges, impressions sentimentals, poemets intims, moments de la més banal i més pobra vida quotidiana; petits conflictes sexuals contempláis amb el cristall d'augment d'una imaginació pervertida, vague- tats, barboteigs: tot aixó ja va passant, i ha d'acabar de passar, amb la renovació de la
cultura humanística, amb la recuperació del sen
tit de totalitat espiritual i de la múltiple respon-
sabilitat del bon artifex. La necessitat deis grans
assumptes, deis frescos vastos i harmoniosos i
les belles i sólides composicions, tornará esde
venir sobirana, última etapa victoriosa d'aqueix
itinerari que he volgut assenyalar-vos envers la
gran sinceritat poética. Deixeu que freudians i surrealistes ara s'abandonin a tots els histrio-
nismes de la vida sub o supraconscient; com certs poetes d'ahir es donaven ais carnavals de la que ells en deien vida interior. Tot individua- lisme, tot subjectivisme és fatalment histriónic. La vida interior només adquireix la seva plena sinceritat quan el poeta té prou cultura per con templar-la sota espécie d'universalitat. Auzias March és, d'aquesta elevació, el nostre més gran exemple. Aquesta poesía psicológica a plena consciéncia i a plena universalització, será la única digna de figurar vora la gran poesía épi ca. La qual vindrá, perqué la necessitem i la volem i la reclamarem a totes hores.
1 acabo aquí les meves rápides reflexions, escuma d'altres més filosófiques de les quals havem discutit vós i jo manta vegada: aqueixes no servirien gens a qui volgués cercar-hi regles ni trucs per a fer obra de poesia. He volgut apuntar, només, perspectives de treball, d'esfor? i de recerca, incitar a la gran sinceritat de la inspiració i de l'expressió. A la gran Amor In-- teliigent i Serena, sense la qual ni en l'art ni en la vida no es fa cosa qui valgui.
J. PARRAN 1 MAYORAL - 199