Page 63 - civtat8

ESTEVE MARTÍ, COMPOSITOR
Em plau de fer memoria des d'aquestes
pagines d'aquest ii'lustre compositor cataia,
compatrici nostre, qui afrancesat potser un xic massa ha corregut el peril! de restar obli-
dat entre nosaitres. Esteve Marti, parisenc
des de jovenqana edat, no oblidá, per aixo,
la seva terra ni la seva ciutat. Váries vega-
des torná a Manresa; pels volts de I'any 94 — potser amb I'intent de restar-hi — hi passa
una llarga temporada dedicat exclusivament a I'ensenyanqa del piano.
Paris, per5, amb tot I'en- cis de la vida bohemia de
Montmartre, l'atragué al- tra volta al sen si, i si per
una banda la gran capital francesa fou complascent amb ell en donar-li a gus tar una pila de simpaties i afectes; ell, a son torn, va saber anivellar la ba-
lanqa ofrenant-li un tresor musical ric i palpitant com
la seva est mació. Des-
prés, la popularitat i la celebritat no es feren es
perar. Tots els diaris i revistes van parlar un
temps de la seva música i de la seva inspiració i
especialment de la seva - F>>iit>r3 -
ágil destresa técnica. Els seus retrats i caricatures
s' escamparen profusament per tot arreu. «L'llustration>, «Le Figaro>, «Le Journal>, «Paris soleil» i molts altres periodics oferiren sovintment ais Ilegidors les seves compo- sicions.
Aci, la seva música no és encara gaire coneguda. Una biografia esquemática de la seva personalitat — altrament ben curiosa
pot, pero, servir-nos d'incentiu i desvetllar- nos els desigs d'assaborir-ia. Per aixo m'he
proposat donar-la.
Esteve Marti i Firmat, ais dotze anys
composá la seva primera obra, iniciat en la música en la Capella musical de l'església
de la Seu, on entre l'harmonium i 1 orgue
passá els seus primers anys de precocitat artística. Pero no fou pas la música qo que el cridá a Paris. Quan encara no tenia quinze
anys, atret per la pintura, la bella art predi
lecta seva, deixá la pátria, esperonat per un munt d'esperances i illusions. Ben prompte,
per5, el sons acabaren de seduir-lo i ompli- ren intensament totes les seves activitats.
A Paris, ben aviat l'amistat amb cone-
guts artistes féu del seu canvi d'afició una cosa solida i definitiva. Entrá al Conserva
tor!, i amb les sávies ensenyances, primer del professor M. Pessart, i més tard de Mas
senet, tot seguit esdevingué un gran mestre, no coneixent des d'ales-
hores altra cosa quel'éxit. Les seves obres son joiells finament cisellats
que mai no perdran Tori- ginalitat,ni la grácia.Tots els generes es contenen
en el seu bagatge musi cal dins d'una feliq har- monia de pura técnica,
ÉP"'Jdu'narefscorencsiadora, a donar-li la notabilitat
!' d«'Tuenas syoenuoxr»itatcodmeleitonsqa.
ben justa que es perllongá sense intermiténcia amb l'estrena de moltes altres obres, entre les quals po- driem recordar «Si je t'ai- me>, les operes «La le- qon de chant», «Léger Nuage» i el drama liric «Hisella>.
«Rose Pompon>, la seva millor opera, s'estrená a BrusselMes l'any 1912 amb un éxit formidable, inusitat. Prop d'un centenar de representacions consecutives es donaren en el mateix teatre.
Fou més tard director de l'orquestra del «Théatre Chrélien», on dirigía amb un rar mestratge una bella pléiade d'artistes que
interpretaven impecablement la música que ell mateix composava.
Esteve Marti mori a Paris el 25 de marq del passat any.
Jo sentó goig avui d'endreqar una petita recordanqa a aquest formidable músic catalá qui va deixar-nos fa poc un bell estol d'obres les quals forqosament han de perdurar com tota música bona.
Pere VILAPLANA — 201