Page 60 - civtat8

caria, si no, el que passa a tot bon poeta?, que tot i cercant la paraula qui rima amb la que ja ha trobat, insubstituible (ádhuc en el cas que a molts pot semblar tan prosaic i a mi no m'ho sembla tant, de cercar-la amb ajut d'un diccio- nari de la rima, —vull portar el cas al seu limit extrem) la paraula trobada li suggereig la idea, la imatge més justa i més bella en consonáncia amb el seu pensament, que no hauria trobat si
hagués volgut expressar-se en vers Iliure. Estudiant una vegada les meravelles de la
rima en la «Divina Comedia», se'm va fer palesa tota la profundltat d'aquesta fundó poética din- tre d'una mentalitat vastament ordenada i rica. Es més, la pura consideracló de com era la rima del Dant ágil, vivent, diversa, a cada punt ines
perada, em va revelar, més que tots els estudis i totes les reflexions, la organització prodigiosa
d'aquella sublim intel'ligéncia.
Certament el Dant, en sol'licitar la seva rima
no feia pas alió que en diuen cercar el conso nant els poetes premiosos; sinó la relació espi ritual més justa i subtil entre dues paraules.
I aixó prou ens revelava com el tresor poé- tic dintre d' aquella ment, panorama palpi
tant de vida, d'imaginació i de sapiéncia, era
present a l'obra del poeta, de la manera més vi vent i orgánica; on pensaments, imatges, re
cords, emocions, tenen entre ells lligams sólids ensems i finíssims, per diversos i allunyats que
siguin. Entre les paraules qui poden semblar-hi més allunyades i ádhuc més hostils entre elles,
circula dintre d'aquella ment la sang espiritual
qui les agermana d'una manera real, material
gairebé, com la que realitzen certs vasos capi- lars en la corpora humana. Tota imatge així,
pot relligar-se amb tota imatge, i tota paraula amb tota paraula. La germanor de sonoritat, des-
perta en la poderosa consciéncia i clara del poeta, la visió d'aquests lligams tan diversos i tan nombrosos, que diríeu: peral Dant, tota pa raula, encara que paradoxa pugui semblar, pot servir, sense perdre la seva específica signifi- canQa, per expressar tot pensament i tota cosa. Perqué en realitat en cada paraula ressona i palpita la vida total de l'esperit. Jo he pensat de vegndes que s'haurla pogut proposar al Dant d'escriure la seva «Divina Comédia» amb peas
forgats, amb rimes fixades per endavant, i mai el seu pensament s'hi hauria entrebancat ni ell
hauria deixat de dir les mateixes coses que hi
diu ara.
Inversament, va revelar-se'm, la dificultat,
la pobresa de rima, són en un poeta proves d'alguna incompletesa en el seu saber o en la
198 -
seva educació; d'alguna impoténcia, en fi, i,
conseqüéncia, d'una mala organització del ma terial verbal i poétic dintre de la seva ment. El
Croce satiritzant la fragmentació, la dispersió, la incoheréncia dintre l'obra del Pascoli, deia
d'aquest poeta que era un «atáxic», perqué no podia coordinar bé els seus moviments. La pe nuria, la dificultat de la rima, revelen sempre, permeteu-me la paraula, una certa proporció d'«atáxia» mental, d'incoordinació de movi ments psíquics en el poeta.
***
Iguals prejudicis filis més sovint que no sembla d'impoténcia i d'ignoráncia, han agre-
dit, han clamat per llur supressió, les métriques
tradicionals. 1, naturalment, no per tal de crear noves métriques més complexes i refinades,
sinó per tal d'abolir com a inútil carcassa tota forma preestablerta. I bé: ja veieu on els ha por- tats llur poesía Iliure.
Cap de les objeccions fetes contra aqueixes
formes, pot ésser llealment defensada. No és cert que les formes poétiques, per complicades
i exigents que siguin, dificultin la veritable ins-
piració, ni és possible que entrebanquin la mar- xa de l'expressió en un bon poeta. El bon poeta
sap fer moure els ritmes més nous i més diver sos dintre les formes més rigurosos, com es mou
el peix dintre de l'aigua. Les dificultats formáis
ajuden i exciten sempre la sorgent de la seva inspiració.
Com fa somriure sentir les nicieses que diuen avui alguns homes apertanyents a les arts
diverses, contra tot alió qué és formal disciplina; com fa somriure, die, quan es troben davant
l'exemple magnífic d'un Bach: qui, dintre de l'escolástica més rigurosa, de les més formida bles dificultats de la composició, es mou amb una Ilibertat prodigiosa i s'expressa amb una vida, amb una inspiració, amb una for^a, amb una diversitat, mai més igualados.
Cultivem, dones, les riques métriques, les belles formes tradicionals qui han fot durant
tants de segles llurs proves de perennitat; ja veiem amb rescents exemples, com elles es po den omplir de la vida més nova. 1 lluny de re- butjar-les, vora d'elles provem de crear-ne, si aixó ens fos possible, de més subtils i més com
plexes i oferints ais coratjosos noves dificultats. Belles temptatives a provar ens ofereix la mé
trica grega i llatina que després de Maragall, de Costa i Llobera, de Caries Riba, l'il'lustre Dr. Llobera estudia fervorosament i mira d'adap-