Page 62 - civtat8

ÁNIMA MEVA!
Ara que ens besa l'alé de la son, ánima meva, m'escoltes?
Tanca les portes del temple daurat,
passa baldons al eos nostre,
ara que ens besa l'alé de la son
i tota cosa s'acotxa.
Cremará el ble de la llántia, a despit de paoroses tenebres;
no fallará Toll pur i suau,
no fallará, ánima meva!
Cremará el ble de la llántia en un flam de divináis transparencies.
Tanca, pero, amor meva, els portals,
que hi entrarien, tal volta,
les rampinyaires xibeques del mal
i,^ en xarropar l'oli nostre, s'apagaria el ble sant i sagrat...
Tanca, amor meva, les portes!
PER A UN ÁLBUM
1
EL BANY
Arribes al bassol i dolqament,
esguardes a l'entorn per si estás sola. Ton peu desnú, trenca el miral d'argent-
1 1 aigua es mou tan amorosament que ningú sap si riu, o si tremola.
1
EL REPÓS DE L'AMADA
Damunt l'herbei reposa l'estimada; i cada bri d'un gra de Hum la ruixa'
quan clou els ulls, d'amor endormiscada nu entre flors, la flor d'una besada
1 hom pensa en la dolcor d'una maduixa.
Sama Maria de l'Eslany. , CAMPRODON 200 -
Camil GEIS, PvRE.