Page 58 - civtat8

novament. Repetir no és fer; és la hipocresía
espiritual, vivent i expressador de tota bellesa; sinó que l'art deis sons és la més exemplar de
peresosa del fer.
Hi ha també, naturalment, la continu'ítat en totes les arts.
la recerca, Tafinament de coses per altres pres-
sentides; la resolució de problemes técnics i dificultats que altres albiraven; progresses par
oláis si voleu, pero qui no alenyen l'esséncia mateixa de l'art, els més alts moments del qual no poden coincidir amb els moments passatgers i canviants de la historia. Plato és d'ara. Bach és d'ara, Shakespeare és d'ara. Serán sempre d'ara... Quina complexitat en aquesta Iluita sin cera per l'expressió de beutat!, peró quina jola inteliigent, quins plaers que el grosser no tasta, IcBtiticB mentis, en la saborosa agonial Ja com-
preneu en quin sentit hel'lénic uso la paraula agonia: Iluita, pugilitat, en qué hi ha molts ris cos de perdre; on, peró, la perspectiva de perdre és esguardada amb serenitat i ádhuc amb jola,
per la jola serena del combat intehligent.
Ara hi ha la tria de la paraula: quants poe
tes a casa nostra ais qui qualsevol paraula ser-
veix, per molt que pugui ésser barroera i contra poesía. El gust i el tacte, l'auscultació afinada, subtil de la paraula, a quants qui guanyaven renom de poetes han estat cosa desconegudal
Música i Poesía
El recitatiu - El ritme - Els pseudomúsics
I la música? Nul sentit de la melodía; tota mena de cacofonies i dureses; parássites aso- náncies i consonáncies, abliteracions inopor- tunes. On és en ells el sentit del ritme?, de la relació entre les formes, de la composició, de l'harmonia?
Per regla general, els moderns poetes, una mica per tot arreu, no em semblen gaire entene- dors de música; la majoria, quant més, gusten la música de la manera més vulgar, com un pes- sigolleig auditiu, una vagarosa recepció d'emo- cions i evocacions confoses, indecises. Com fa somriure al qui sap verament qué cosa és músi ca, la funesta paraula del poeta francés «de la musíque avant tóate chose* i el que ell volia dir en pronunciar-la.
Jo he cregut sempre en l'eficácia d'una in tensa educació musical per a tot home d'art i
poesía. Qualsevol artista qui ignori la música, una gran part de l'esséncia 11 escapará de l'art
que cultiva; perqué la música no és solament la creadora de totes les arts, entesa com a estat
196 -
A la més profunda i a la més intel'Iigent ex-
pressivitat, ella exigeix d'unir la construcció més rigurosa, les més subtiis relacions formáis.
Després de l'exemple de la Oréela antiga, potser no hi ha hagut exemples tan alts d'art veritable en tota sa vasta i profunda complexitat, com els que ens han donat els grans músics del Re- naixement engá. Bach no és solament el més alt exemple per a la música: és un deis més so- birans exemples per a tots els artistes.
Vós sabeu amb quina obstinació recerco,
anys fa, les relacions subtiis entre la música i la paraula; la fusió inscindible de música i de
paraula en els grans mestres del recitatiu antic, és per a mi una de Ies realitzacions més giorio- ses de l'esperit humá. Amb vós hem gustat so- vint les meravelles que han realitzat en aquest respecte els mestres Italians antics i els d'Ale- manya. Ells donen el més ciar desmentiment ais qui refusen intelMigéncia a la música, clara i i definida expressivitat; en ells la música pot expressar tota cosa, no conceptualment, es ciar, peró tampoc vagament i sentimental; sinó subs-
tancialment.
Ara bé; quin efecte voleu que em produeixin
gran res de versos moderns, on la discordáncia de paraules, ritmes i sons amb el pensament,
ateny una negligéncia, una barroeria incompor tables? Acabo de cloure, per no llegir-lo més,
un volum on, tot just obert, un vers, diem-ne
vers, em fereix els ulls i ni'ofén l'esperit. El
poeta hi vol evocar la dolgor i la melancolía d una posta. Les paraules amb qué ho diu són
dures, barroeres, monosilMábiques; s'entrexo- quen violentament cora si descrivissin una tem pesta. Aquesta plasmació musical del vers, no en cantarella, ni en banal melodía, sinó expres- siva profundament i a cada moment diversa, dintre d una tonalitat qui dóna l'ánima al con- junt, sabeu de gaires poetes qui en posseeixin l'art difícil?
Els grecs, no ja sois en el vers, sinó en la pro
sa, obtenien meraveles de música. La prosa de Plató és un veritable recitatiu, incomparable de
grácia i de finor, en ses valors musicals expres- sives. Els critics alexandrins podien esbrinar-les
exactament i afegir-hi amb tota rigurositat les notes musicals que els apertanyien. 1 aixó, és
ciar, sense noir a la més vigorosa justesa de paraula i a la més diáfana claredat. Una tragé- dia d'Esquil ofereix en la seva composició, en les seves múltiples relacions musicals, les més