Page 56 - civtat8

Saviesa i Poesía. - Paraula viva i paraula poética.
Res diem, per ara, sobre els origens reals, és a dir, metafísics, de Poesía. No fóra aquest el Hoc. No direm de la poesía Ideal, trascenden tal; sínó de l'acte poétíc com ja es manífesta en l'tiome; tínguí aquest o no tínguí conscíéncía filosófica, intuició quasi religiosa de les més altes raons espirituals qui el van movent. Estat líric, acte poetic, música generadora de totes les arts; moment feliq on les més purés vibra- cions de l'esperit tenen més immediat contacte amb les forces i la materia de la vida. Acte ex- pressiu per excelMéncia; d'aquest harmoniós
contacte d'amor entre eos i esperit, neix el gest
expressiu i es genera la paraula. Acte plasma dor així del llenguatge com de la línia i la for
ma, en ritmes diversos qui enclouen la cosa, la música i el pensament, en harmonía inseparable.
Els millors instants de la germanor entre vida,
amor, intelMigéncia. Acte poétic no és una fase de respéritaóans del raonament i de la práctica; és la totalitat de l'esperit en el moment de la seva més feliq animació. La fiiosofia, la ciéncia, tot el
saber, indispensables, no més el preparen. Acte espiritual, acte vital que a tots és donat
de sentir, mes ai!, que aixó no basta per al?ar-lo a plenitud i tornar-lo obrador de poesía. A un
esperit ignar, pobre, a un eos de materia balba, ineducada o entumida, de qué servirá la bella
exaltado?; un goig que no s'explicará, una jola
qui s' esbravará sense consciéncia ni mesura; un obscur barboteig i una mísera, indigent, ex-
pressió. Traicions al do i a la flama divina qui en ells es posaven; insinceritat.
Aquí comenqa l'itinerari vers la gran, la úni ca sinceritat. Cal que el poeta comenci en ell
mateix, en la seva própia substáncia de eos i
d'esperit, la gran preparació per a rebre digna- ment el missatge que l'inspira; cal que l'ánima
siguí ben rica i el eos sigui ben afinat. Instruc- ció, Educació; no hi ha poetes sincers ni espon- tanis, sinó després d'aquestes. Abans, tot és incertitud, pobresa i obscuritat, i per tant, cons- cientment o inconscientment, negativitat, men-
^"^Lapoesai noenpotferresdeal paraual que
en deien viva; a la poesia cal la paraula poéti
ca; la paraula elaborada en poesia, rica a l'en- sems de cosa, d'amor i de saviesa. Sort per al
nostre gran Predicador de la Paraula Viva que ell era ben sovint el mestre de la Paraula Poética.
La més vasta riquesa de pensament i de vi da — penseu en el Dant, penseu en Shakespea
re—. Tot coneixement serveix per a l'acte de
poesia, amb tal que sia plasmat en poesia. Dintre d'un esperit ben ordenat, un vastíssim
panorama de ben ordenades coses és present sempre a la ment d'aquests alts poetes, on ells troben immediatament alió que necessiten. No és ciéncia, no és fiiosofia, no és erudició ja,
aquest saber del poeta, encara que ho fos en
comentar, encara que la saviesa del savi pugui conviure amb la saviesa del poeta (Goéthe).
Tota cosa en son esperit és pujada a qualitat
poética. Un saber poétic així vastíssim, era el
qui presidia l'obra sobirana d'un Ruben Dario, també. La opulent experiéncia, la História de
tots els temps i tots els paTsos, l'erudició, la
fiiosofia, li oferien un vast material poétic. No cal, naturalment, que aquesta saviesa sigui expressa en cada obra. Basta que hi sigui pre sent en puixan^a. En un curt epigrama grec, palpita la divina cultura heLlénica, tota. No somriu igual, no es mouen igualment els tills de l'home qui té l'esperit ben educat, com passa en l'home d'esperit ignar i pobre.
Lirisme, dones, peró abans que tot InteMi- géncia.
«Platónic, goseu, ara, contradir el vostre sublim mestre? No accepteu aquell deliri qui,
segons ell, pren el poeta i li fa dir belles coses, sense saber qué diu ni qué fa?». No i no, mil
vegades; ubriaguesa, si voleu; peró no és indis
pensable la ubriaguesa. InteLligéncia, peró, i
sobretot; jola de la InteLligéncia; cant de la In-
tel-ligéncia; InteLligéncia, qui tria, qui ordena sota normes immortals, artesana augusta. Cada
cop més, la febre, l'agitació creadora, la ubria guesa, em semblen un resultat en la nostra feble natura, no una condició. La condició més alta del treball poétic, de la inspiració, ens sembla ésser la Serenitat. La febre, l'agitació, la ubria
guesa del poeta, si passen a l'obra de poesia i com evitar-ho?, la enterboleixen i la taren|
fatalment. Elles són feblesa. Quantes febleses filies d'aquesta feblesa, en les obres de molts
grans; penseu en Shakespeare mateix; penseu en Beethoven; peró després penseu en Bach,
en el Dant, en Sófocles, en els grans de tota
grandesa.
Sinceritat, diem ara, la més alta sinceritat és la de la InteLligéncia. La ubriaguesa es pot fin
gir, enlluernar les ánimes ignares o candoroses. La perfecció, obra de la InteLligéncia, no es
pot fingir. Una gran i lúcida i veritable amor; una sostinguda voluntat d' amor inteliigent;
194 -
*M=*