Page 57 - civtat8

L
IntelMecte d'Amor, heus aci la condició de
poesía. Tot el món exterior, tot l'univers inte rior n'apareixeran com transformats, i és que
serán vistos en llur veritat més alta, és a dir, en bellesa.
Intuíció i Expressió
1 tot seguit, l'art. Aquest acte d'amor total
intelligent, us donará, all5 que en diuen els
savis, la Intuíció; us posará en estat d'Intuíció. Una síntesi lírica, una tónica poética, genera
dora d'harmonia, on vindran les coses poéti- ques dintre del vostre esperit, a ordenar-se. Aquesta harmonía de coses poétiques dintre del vostre esperit, és a cada moment original, sem- pre ben vostre; els seus elements mal no s'ha-
vien trobat reunits, ni tornaran a trobar-s'hi.
1 ádhuc ací, en un acte en apariéncia tan es-
pontani i fora de la vostra voluntat (ja sabem, peró, com l'exercitament el fa més freqüent, ha bitual, i com podem arribar, sense gran esfor?, a provocar-lo, guiar-lo, comanar-lo), us caldrá
vigilar atents per la sinceritat de la formació in tuitiva; prescindir deis elements discordants, no poétics que puguin associar-s'hi; fer-vos l'áni- ma ben sincera per a la intuíció ben pura. (Tota
una ascética!).
Després... caldrá expressar la intuíció. Intuí ció i expressió (perdoni el Croce) no són una
mateixa cosa. Amb el temps, amb l'exercita ment podran arribar a ésser-ho. No cal, peró,
fiar-se'n massa, aleshores. La fusió massa es tricta US menagará de mecanització, de rutina. Més sovint les primeres paraules qui a vos- altres vindran, serán les més currents, les més quotidianes, incolores; romanalles de lectures,
reminiscéncies, repeticions d'altres expressions vostres. Ací la Iluita per la sinceritat és on ha
d'ésser més obstinada, sovint heroica. Haveu d' expressar la intuíció nova, amb la paraula nova. Treball d'experimentació, d'ajustament, de recerca, on la facilitat és un perill; on la més ínfima peresa es paga cara. Dieu una cosa com l'ha dit un altre, com l'heu dita vós altra vega da; no dieu la vostra cosa vivent, del vostre moment poétic; sinó el que ha dit un altre, o el
que dieu vós. Formidable Iluita per l'expressió,
joiosa agonia de l'art. Com ens apar just l'ada-
gi antic: «Les coses belles són difícils>. Com
justifica les ardents recerques de tants d espe- rits exigents i neguitosos. (Oh, gran Malarmel).
Cal, peró, no incórrer en la feblesa de l'extra-
vagáncia; cal socialitzar la Intuíció. No és per a nosaltres sois que l'expressem, sinó per a d'al
tres homes. No cal violentar la naturalesa d'un
llenguatge ni la seva lógica ordenació per a crear expressions noves. Tots els grans poetes han sabut de fondre l'originalitat expressiva
amb la més pura claretat.
I no és aquest — Plató, La Fontaine, Mo
zart—, el menor treball de l'expressió bella. Un
pas més, dones, envers la sinceritat; sinceritat envers el proísme. No disfressar-li, ans fer-li
ben clara i entenedora la própia intuíció. En
aquest esforg, els febles, els vanitosos, els fora de normalitat, romanen a mig camí, esdevenen
extravagants, volgudament obscurs, barbotejai- res. Dada. Peró a Dadá, tanmateix, no 11 man
quen justificacions. Ningú com ell, condemnat a I'infern de la expressió absolutament perso
nal, individual, sap com és difícil la expressió. Al fort, el ric i verament inspirat, no calen
aquests individualismes i aqüestes extravagán- cies. La paraula nova per a la intuíció nova, vol
dir també la paraula renovada per l'accent i la
vibració, i les seves insólites relacions amb les altres paraules; la seva plenitud més gran de
significanqa. És la nova imatge, la insólita rela- ció i correspondéncia entre les coses; el desco-
briment de fines harmonies, intenses correspon-
déncies per altri no apercebudes. Vol dir, l'ani-
mació d'eternitat que comunica a l'evocació i a
l'expressió l'amor sincera d'un sincer acte poé
tic. Per qué, sinó les formes i les imatges més
vulgaritzades pels imitadors, ens aparen tan
plenes en els inventors de beutat sempre jove? No fa així l'obra sempre vivent i entusiasta de
Natura, igual sempre i sempre renovada? Eter- nitat, eternització, aquest és el guasardó més sublim de l'obra que fa l'amorós InteFlecte.
Per aixó és ridícul menysprear, com veiem
sovint, els grans del passat, en nom d'una ori-
ginalitat sovint mesquina i de formuleta, i fóra
ja enorme error de fer-ho ni en nom de l'obra més original i més bella; cal resumir en el propi
esperit amb una ardent coneixen^a, tota l'obra deis grans. Cal, peró, també, amorosament guai- tar a l'entorn, arreu deis paísos, els treballs nous, les noves experiéncies; i teñir l'esperit molt despert i molt avisat, per tal de no perdre res del qui ens pot ésser exemple i estimulació. Encendre la própia originalitat de totes les ori-
ginalitats, i excitar-se constantment en un vi vent ofici. En art no hi ha progrés: és una pue-
rilitat, niciesa, creure que matem rés de les obres del passat amb les nostres obres; peró cal la
renovació; cal fer sempre verament, aixó és, - 195