Page 50 - civtat8

Cal, dones, denunciar aquest morbe mis- do del nostre art. I aixo realitzat a desgrat
"teriós que s'ha inoculat abruptament en l'art cataiá; cal denunciar-lo almenys per a perpe tuar la tradició de discerniment que enalteix i fecunda l'art catalá. Cal denunciar almenys en nom del bon to, en nom de la joventut, aquest anacronisme tan sense solta ni volta, aquesta deliqüescent voluptat de vestir ves- tidures demodades que algú ja ha abandonat, infectades, suades i espellifades. Aixo és massa humilliant per a deixar-ho passar per alt.
El balanq artistic de l'any 1926 a la nos
tra terra és, dones, el següent: Una lenta as-
censió, treballada, atenta, desperta a totes les valors de intensificado, siguin noves va
lors, siguin revaloritzacions de valors obli- dades o desconegudes; cap deliri de novetat
per la novetat; tota la energía i tots els estí- muls, els quals cada dia són més punyents i reactors, aplicats a la depuració i densifica
UN MON
Hem assistit a una popular sessió de cant i de ball andalús. Sessions d'aquesta mena, a la nostra jovenesa, ens causaven una forta emoció. Véiem allí el més profund de l'áni- ma d'Espanya que perdura sense apaivagat la seva forqa i pensávem, fent jocs d'intel- ligéncia i sentiment, en les serranillas que esdevingueren sota els pinzells del pintor Murillo la Immaculada Concepció. Ara, com que han passat els anys—i no en va—la sen- sibilitat nostra ha deixat un pósit que costa de remoure's i pujar-nos al cap. El Cante hon do i la dansa flamenca, les presenciem se- renament sense emoció ni gran entusiasme
perqué l'emoció s'ha tornat una valoració
justa de la bellesa que certament hi ha en el
granet voleiadís que sota els farbalans de les faldilles de Conxita Borrull hi palpita i
en el dibuix incopqable i vivent que a l'aire 190 -
de la manca de protecció i fins de la hostili-
tat, a contravent de tots els bofaruts de la mala voluntat que sempre han pugnat en con
tra del pintor i de l'escultor. A l'ensems, una tardana revifalla del darrer art d'avanqada, de les escoles més desacreditades i ja arre- conades germinant en un sector jove. Per manera que es dona enguany el cas parado xic d'una joventut artista conresant anacrb- nicament un art caducat i convide de cadu- citat innata, mentre que els artistes adults actúen en la més moderna tendéncia que és la de tornar a atorgar credit ais clássics, a la
pintura deis Museus, tot aprofitant les con-
questes pre-cézannianes per tal de superar el Museu, tot abominant o menyspreant les
suposades aportacions del xarlatanisme post- cézanniá.
Joan SACS
TANCAT
marquen els braqos de Julia, sa germana.
^ Pero tot plegat ens semblen coses d'un món inassolible, d'un món tancat, fora del
neguit modern, fora del neguit exterior que tot ho omplena avui dia; d'un món sois com
prensible per la gent de la mateixa raga mora que perdura en els trets de les cares
tant del public que a tais sessions acut com dels cantadors i de les bailadores.
Amb tot i la serenitat emotiva que pen- sem teñir — potser precisament a causa
d'aquesta serenitat — sabem admirar, pero no podríem valorar, per ésser coses d'un món tancat i exterior a nosaltres, els planys
que diuen pantejant, i al so de la guitarra, els jovenets andalusos amb un so que trans- liueix un tresor étnic.
Josep-F. RÁFOLS