Page 52 - civtat8

DE PAUL FORT "LES ENCHANTEURS" EL COMIAT DE MERLl
Viviana, escolteu una veu en la plana. Déu a penes la sent, de tant com és llunyana.
Viviana, abocada damunt el doll sonor veu llunyana.
d'una font, a la brisa obre els seus cabells d' or.
«Escolta com lamenta nostre amor el po-
nent, a les flors del camp, tristes, tremolant en el vent. «Ja no es veuran mai més...» Viviana somnia, en el jorn enfosquit, la mort de cada dia.
Un raig lent de la posta ve, travessant
I'espai; fa de porpra el fullatge i mor, en un desmai.
«Jo sempre t'amaré, amada, ben-ama- da!...» Mes ella ja no escolta aquests adéus, ni el cant plorós de la Cornelia a les veus que se'n van, ni el ressb deis bells dies, perdut en la brancada.
Caigueu al llarg del braq, oh plors, fins a les mans. Els juraments eterns són els més
inhumans.
Escoltará — mes vos, tan lluny, ho senti-
reu?—muntar l'udol deis Hops germans arreu, arreu... Viviana ho veu bé que ja no está. Merit, com el vassall deis reis en Hur reial jardí,
enamorat deis pensaments i de les roses; i tampoc de les bogues i primules descloses, flors selvatges deixades pel gran Hiri en
La trista Viviana — sois ella — ho senti rla... Mes no vol sino, al bosc, trobá una fonda via, i seguida deis Hops, els seus ger mans selvatges, va cercant, a través el gran vel deis fullatges
un cel boirós de somni i uns jardins som-
nolents, on el sol es mor en un camp de pen
saments;
Hur amarg morat fose, Hur negre solem-
nial, aculleixen la roja i fosca flor vespral, aquest imrnens gerani, en l'espai, vellutat, que sagna i mor llarg temps, al fons del bosc callat,
que nomenen els Hops qui esquincen les hanes — entre Hopes i Hops — «el Cor de
Viviana».
^ «No tornará mai més...»—«Ja no us veu- re en ma vida...» — «Adéu us die. Merit».—
«Vos fóreu ma elegida: el vostre cor és sem
192 -
UNA OLIVERA A SOLLER
CorporeYtat subtil de la branca
— grisa verda — en la Hum clara
emplataiada al matt, a la tarda daurada;
corporeYtat subtil de la branca
— grisa verda — en la Hum clara.
JosEp Maria JUNOY
plana; tan baix, que E)éu a penes la sent, sa
pre ma Flor en mon jardí... Jo sempre l'ama- rél»—«Adéu us die. Merit!»
Amb yostra aleña, oh Hops, recobriu Vi
viana. Déu bo i no sent Merlí, tant sa veu es llunyana.
Anna Maria de SAAVEDRA, trad.