Page 49 - civtat8

vers? Dotats aquests petits pobles moderns,
pobles d'una determinada sensibilitat artísti ca i de major discerniment que els aitres, sa-
beren assimilar el que els convenia, albo ra que, mecánicament, o bé, si us sem
bla, biologicament, sense pensar-s'hi, re-
butjaven tot el que consideraven malavi- nent o absurd. I així l'art d'aquests pa'ísos,
la pintura sobretot, s'aná refinant, sublimant com la mateixa pintura francesa, sense ne- cessitat de sofrir els esforqos i dolors d'in- fantament que per Ilei natural l'art francés podía i probablement devia haver de sofrir.
Algú ha titllat aquesta actitud de l'art ca íala de satelitária, bol llenqant l'acusació
agressivament, a manera d'insult. Greu error,
perqué aquest satelitarisme és cosa fatal, tan fatal com el satelitarisme francofil de l'art
del segle XVlll, com el satelitarisme literari del llatinisme, com el del helMenisme; sateli- tarismes fatals pero simplement formáis, que no afecten al contingut de cadascuna de les arts influTdes. I és així com a desgrat de la influéncia francesa la pintura catalana, la ho landesa, la belga i l'anglesa no s'assemblen. D'altra banda, quina terra hi ha avui a Euro pa ni a América que produint bona, mitjana o dolenta pintura, pugui creure-la formal- ment immune de gal'licisme?
Les darreres temptatives d'innovar per
forqa, per raons d'amor-propi, de cerebralis- me I d'agiotatge; aquelles escoles que frui-
taven com els bolets, váries noves escoles cada any, formaven al final de l'evolució
pictórica francesa, al final de la gloriosa tradició d'estética práctica que es desenvo-
lupá a Franqa, un acabament que més tenia d'escurrialles que de coronament. Era quel-
com denigrant i negatiu que els sentiments i ádhuc els sentits de la gent mitjanament
cultivada repelien.
Per totes aqüestes raons la nostra terra mai
no s'havia sentit distreta ni abstreta per cap de les darreres escoles que floriren en els subur- bis del Boulevard Raspail. Catalunya endevi- ná el llautó que totes elles amagaven: a tot estirar no eren gran cosa més que pruTges de novetat després de l'apoteosic esclat de la que un día fou novetat impressionista. Les generacions que vingueren després del triomf
de l'lmpressionisme, es cregueren obligades
a produir un esclat semblant i s'esdernegaren
com la granota que volia inflar-se com el
bou, fins que rebentaren, sense necessitat
que ningú les reventés. Aquelles generacions
cregueren que hi havia deshonor en no pro
duir també llur nova escola respectiva. Una
tal pruTja, exacerbada pels marxants de qua-
dros que rebutjaven tota pintura, per bona
que fos si no era de nou estil, i que accepta- ven totes les novetats, i ádhuc totes les ex-
centricitats, per dolentes que fossin, fou la causa que aquest vergonyós moviment de
renovació-per-forqa prengués una volada ex- cessiva, on no hi havia ja res de la tradició sublimement especuladora de l'art i de la es tética franceses, sino agiotatge, bandarreria i peresa de produir bona pintura; perqué és el cas que la bona pintura exigeix un esforq enorme i constant i unes facultats de sensi bilitat, d'observació i de métode que no es- tan a l'encalq de tothom. Els pintors Catalans, dones, tingueren un cop més el discerniment superior que li cal al conresador d'un art qual- sevulga. Hi havia en aquest discerniment molt d'aquell pragmatismo innat que en certs moments de la vida aparenta l'esperit catalá a l'esperit británic. El temps és or! Veritat més profunda i més espiritual del que a sim ple vista sembla.
Perqué será, dones, (Sant Marc, Santa Greu!) que justament en aquest moment de descrédit, de liquidació i desbandada de les escoles franceses dites durant aquests deu o dotze anys darrers «escoles d'avantguarda>, les darreres promocions de pintors, o almenys una bona part, s'hagin enamorat d'aquests
parracs i s'hi empolainin amb la més probable bona-fe i s'hi engresquin com si es tractés
d'un magnífic descobriment, desempolsant tot l'embalum pseudo-teoricista del més pe dant xarlatanisme esteticista, tots els llocs co-
muns ja caducats d'una estética de boulevard? Misteri.
Pero, el Misteri, que abans feia basarda i
que almenys per la basarda podía imposar-se, avui és quelcom de térbol i de sospitós, del
qual tots els esperits desperts i sans se n'aparten; quelcom que no atreu només que ais esperits morbosos o enfangats.
- 189