Page 48 - civtat8

El no posseir aquest cop d'uil és un defecte tan greu en eis espectadors i en la crítica com és greu la palesada manca de pensament i de sensibilitat en els artistes conresadors de l'art de les escoles cubistes, futuristes,
superrealistes, dadaistes i demés.
Aqüestes escoles, desacreditades des de fa un quants anys a Franca, que és el país
on trobaren el protoplasma í el millor brou de conreu, no havien conseguit penetrar a
Catalunya, com tampoc havien pogut propa-
gar-se a Anglaterra, Bélgica, ni gairebé gens a les terres de major refinament artistic, com
és ara Suécia, Dinamarca, ni a Holanda. En
aquest darrer país havien, no obstant, podrit del tot l'arquitectura, la pintura decorativa i
les demés arts aplicades; pero la pintura pu
ra, que és el rovell de l'ou de les arts plásti-
ques, no havia pas pogut ésser contaminada.
Solament Alemanya, Italia, Russia i un xic
l'Austria, demés d'algun altre país balkanic
o eslau de segona o tercera categoría, havien
adoptat amb passíó i fins i tot desenvolupat
en l'art pur les més ardides tendencies dels
empescadors franceses. I és només en aqües
tes terres tradicionalment insensibles a la
pintura allí on les fumisteries més sinistres deis empescadors parisencs trobaren una ma
nera més natural de perdurar, justament quan en la mateixa Franqa aquelles monstruoses
turpituds havien ja delatat la llur gratuítat o buidor, quan els anomenats mestres de les escoles d'avanguarda reculaven i feien pe nitencia.
A Catalunya el sentiment artistic, la in-
tuTció artística en la més rigorosa accepció
del mot, és molt corrent. Des del període
románic aixo és demostrat en les obres que
ens son pervingudes. En ¡'época del Renai-
xement la nostra decadéncia política arrosse-
ga una fatal decadéncia artística. Pero mireu si será certa aquesta innata sensibilitat artís
tica que posseeixen els Catalans, que no so lament la constatem fecunda, viva i refinada
ja en els primers anys de la cristal lització de la nostra nacionalitat, sino que de seguida
que s'iniciá el nostre renaixement politic a
mitjans del segle XIX, a desgrat de les tres centúries d'inércia, a desgrat de la precarie-
tat de la nostra renaixenqa vuitcentista, aque 188 -
lla intensa percepció del bell í aquella ade-
quada traqa artística que en la edat mitja ens dona categoría primicera en l'art europeu,
reapareixen tan vives i fecondes com si la
¡larga i feixuga solució de continu'ítat no s'ha-
gués produTt. Ja a partir de l'any 1850 escla- ta un moviment pictéric, escultoric i ádhuc
arquitectonic que té molt de la vidéncia, de la solta trascendent i de la robustesa de l'art
francés, aquest art francés el qual, com tots sabem, és en els temps moderns el primer del món.
Pero Franqa, poblé gran, innatament
imperialista, en la millor accepció del mot, divinament imperialista, com 1' Atenes deis
segles V i IV abans de Crist, particular- ment en el terreny de les Arts Plástiques,
Franqa, dones, no s'acontenta de produir l'art més sensible i fort, sino que se sent sobrada
d'energiespera especular sobre l'art, per a im
pulsar ¡'estética; i totaixó no pas teóricament, sino ádhuc prácticament. Durant més de cent
anys l'art francés, els artistes franceses, no han cessat d'inquirir i d'experimentar sobre
el fet estétic i sobre la seva esplendorosa manifestado que és el fet artistic. De mane ra que, ara caient, ara aixecant-se, sempre patint i sacrificant-se, sempre amb les cinc poténcies obertes a totes les necessitats, anhels i ambicions de la intePligéncia i del sentiment, 1' art francés ha aconseguit fer ¡'artista cada dia més conscient, més prome- teic i més apte per a dir les coses que de tot temps foren considerades indecibles de tan subtils i profundes.
Anglaterra, Holanda, Bélgica i altres te rres de petita extensió com aqüestes darre-
res, pero dotades de poderosa sensibilitat, entre les quals compta Catalunya, conscients de la llur incapacitat d'especular sobre l'art
de manera més eficient que els franceses
comprengueren que devien preferir aprofitar- se de les successives adquisicions de l'art francés que més s'adeien amb el taranná de
cada país, ans que perdre el temps en ¡'aven tura arriscadíssima i des d'aquell moment francés gratuita de l'especulació estética i artística. Franqa, per cas, com Grécia ante- riorment, especularen mai per a sí soles? No obraren de manera fatal per a tot l'uni-