Page 51 - civtat8
P. 51
ODA A
Oh vent, trenca l'amarra,
sega-la, oh brisa, amb ton rosee de fura; fa temps que una mateixa vida dura
i massa temps que el comareig m'eixorda i so enyorós del crit valent deis pifres.
La patria es pon dins meu, i en la sang Horda sentó pesar l'acer deis Guifres.
Malaguanyat bieix d'Apol'lo, traspassa. — El cor august no escau a ia comédia
ni a faisons de bastaix caigut de rassa
pinzell de Botticelli, estil d'Herédia — Pero tu, vent, trenca l'amarra
i endú-te'm l'esperit on me convida una amor que no té braqos ni boca.
Allá, del cel sota la immensa parra, la má invisible aboca
en copes d'or que és or, la saba pura
de l'alegria i de la forqa.
Vull uns combats on mal no em calgui torcer l'orgul de Déu que dins de mi perdura.
Europa, 1926.
JosEP LLEONART
— 191
