Page 47 - civtat8

BALANC3 ART í STIC
El moment és de recapacitado, d'exámen de consciéncia i de sospesament de baianc;. En el terreny de les arts és un moment sem-
blant a aquell en qué, davant del balang de
l'any, el comerciant ne fa la crítica, en treu conseqüéncies i en deriva proposits, esme- nes, ampliacions, limitacions, bifurcacions, atreviments, etc.
Avui dia en el terreny de les arts
aquest estat d'esperit és evident, és gai- rebé palpable. La febre de novetats sem bla extinta; hom no podría assegurar pot- ser si per rao d'esgotament de la imaginado o bé si per rao raonable, go és, per deducció de la inanitat de la novetat gratuita, de la novetat provocada artifidalment i artificiosa- ment. 1 es comprén: hom ha abusat de la més baixa facultat imaginativa, la facultat massa plañera d'empescar. Alhora la condició de novetat ha primat tan escandalosament per damunt de la condició d'art-técnica i d'art- sensibilitat que la condició artística aná peri- clitant fins al punt de facilitar la immissió en el difícil conreu de les arts plástiques de tota Ilei d'aficionats, maniátics, arribistes i man- drosos. La conseqüéncia final fou un art
monstruós, groller, tan extremadament dege- nerat que en teoria s'ha definit voluntária-
ment ell mateix com art dels degenerats i declaradament com anti-art. L'escola Dada, que és la més avangada o la més temerária i
que alhora és la conseqüéncia natural i pre vista de les premises que posava l'art cada dia més.barbre, més voluntáriament selvatge, més explícitament inintel'ligent, és una es cola que després de recórrer tots els estadis psicologics en cerca de la ingenu'ítat, s'ha d'aturar en el darrer estadi, que és allí on la reconeix més pura: i aquest estadi és el que
omple la psicología deis selvatges, deis in fants que encara no saben parlar, deis veils més decrépits que ja no se'n recorden, en fi, molt preferentment, la psicología deis bojos
— que ja és tot el que es pot arribar a dir,
perqué d'entre totes aqüestes etapes de la
psicología, la darrera és la que no solament és més deserta d'intel'ligéncia, sinó que,
naturalment, també és la més deserta de psi cología. Per aqüestes escoles literáries i ar- tístiques que creuen en la ingenuitat com en l'Evangeli, la Intel'iigéncia és el més gran obstacle.
Una reacció en contra d'aquesta estética de la ingenuitat i de l'instint, es produeix
cap a les acaballes del dada'ísme ¡ aquesta escola reaccionadora es pronuncia, no cal
dir-ho, pel predomini absolut de la IntelMi-
géncia, amb exclusió no tan sois de l'instint sinó ádhuc de la emoció. L'art que'n derivi
ha d'ésser tot de reflexió, cerebralisme, ma
temática, impassibilitat.
Val a dir que aqüestes dues tendéncies
extremes, ambdues cerebralistes (encara que la escola o el conjunt d'escoles instinctivis- tes no hi vulguin passar), són dos aspectes de l'art d'avangada, els quals tingueren poca durada i no comptaren grans mestres, dues tendéncies que foren impulsades i defensa- des, go que és més greu, per una literatura pseudo-esteticista lamentable. Tot plegat
forma un garbuix molt comprometedor per a la generació del comengament de segie. En un próxim futur revisionista no valdrán les excuses de si només una part reduTda deis artistes i deis esteticistes es perderen en
aqüestes extravagáncies, en aquesta estética sense cap ni centener, perqué al voltant
d'aquesta part reduida que cridava i gesticu-
lava, hi havia un vast i extens cercle de
gent a l'espectativa. I el més enutjós del fet artistic que analitzem és justament aques
ta espectació interrogadora, esperangada i dubitativa envers un fait dioers que no ad- metia la espectació, tota vegada que al pri mer cop d'ull es delatava errat, inepte, ba- rroer i també, en moltes ocasions, agiotista.
- 187