Page 46 - civtat8

Es creuen elles que, per ésser posseTdo- res d'una fortuna que els facilita el compli ment de tots els seus desitjos, no és neces- sari cuidar-se del seu esperit; viuen una vida tan agitada i ensems tan artificial, que no te- nen temps de tancar-se dintre d'elles matei- xes i reflexionar sobre els deures que té tota criatura en aquest món, deures que no es
poden complir si no s'ha sabut disciplinar l'esperit. No han sabut veure, tampoc, la sa- tisfacció que proporciona una cultura solida, tant en la vida íntima com en la mateixa vida de societat. Elles veurien, per poc que fes- sin treballar llur intel'ligéncia, la diferén- cia tan gran que existeix entre les converses insubstancials i sovint perilloses i els topics corrents en la vida de societat, i la conversa
suggestiva i plena d'encís de la persona conei- xedora deis corrents cabdals de la humanitat. No pretenem nosaltres fer de les nostres noies un tipus de dona intel'lectual que l'allu- nyi de la llar. Tot el contrari. Precisament el
nostre ideal és retornar-la a aquesta llar que,
per desgrácia, negligeix massa; volem que en sigui el seu centre; pero per convertir-la
en regina veritable d'aquest domini, no en té
prou amb tots els coneixements domestics ni en té prou amb tots els coneixements intel
lectuals si uns i altres van separats. Els ne- cessita tots en igual extensió, de manera que els uns siguin el complement dels altres. Per
lograr-ho s'hi ha de preparar amb temps, en els anys jovenívols, perqué tota aquesta
ciencia doméstica i social no s'adquireix im-
provitzadament, sino a forqa de temps, cons- táncia i estudi.
Nosaltres, a les nostres noies, els obrim ¡es portes de bat a bat perqué vinguin: totes
hi son convidados amb amor i amb la 11 Musió de fer de totes elles les dones fortes de de-
má, conscients deis seus deures envers Déu ilahumanitatilesorientadoresassenyades
186 -
ESTANCES
I
Soletat, companya molt polida, deixarás un dia el meu camí?
Jo sóc teu i re em fará fugir, soletat, estela de ma vida)
II
Ni l'amor mateix, que el cor em venq, ni el desig de veure l'estimada,
ni el record de l'hora benaurada
que em va plaure amb un amor intens, no m'allunyaran la companyia
que em fas tu, o soletat fidel!; pura i casta com un bes de mel, guaita de la nit i sol del dial
de les generacions futures.
Antoni glosas
M." S.