Page 30 - civtat8

vista, miilor potser encara i més catalá que: A remarcar.
Heus aquí aitres exemples ben notadors
d'aquesta mateixa forma moit sovintejada en el parlar clássic:
«lo qual en son darrer testament lexa certa al-
moyna convertidora en coses piadoses e en special a frares Menors, si aquella haguessen mester» (Doc.,
II, p. 375).
«e la targe a la senyera estiguen ben conserva-
des en la sacristía, posadores apres nostra fi sobre
nostra sepultura, on estiguen continuament» (Doc.,
II, p. 296).
«ell se presentara denant nos dins lo temps per
vos a ell assignador, e complira lo dit servey» (Doc.,
II, 368).
«los quals..> li mana donar en acorriment deis
treballs per ell sostengáis e sostenidors en capletar d atzur e de vermello un breviari» (Doc., II, p. 368). /totes coses dubtoses son interpretadores a la
mellor part» (Somni).
Retreure's
Llegint el Tirant lo Blanch hem ensope-
gat una variant de retirar-se, que pot pre sentar noves solucions a la catalanització de
la paraula retiro. És el verb retreure's.
«E trouant se lo virtuos Comte en edat auanqa-
da de .Iv. anys, mogut per diuinal inspirado, pre-
posa retraure s de les armes e de anar en peregri- nació... a la sancta casa de Hierusalem..., per fer
penitencia e smena de sos defalliments» (1, p. 13). «Aquest virtuos Comte s era retret en aquella deserta habitació, fent solitaria vida per fugir als
mundanals negocis a fi que de sos defalliments pe gues fer condigna penitencia» (I, p. 21).
Retret s'usa allí significant un Hoc secret i retirat:
«ans que obris la caixa agenolla s davant un oratori que tenia en lo petit retret, on era la Mare de Deu senyora nostra» (I, p. 78).
«E no podent mes mirar la sua desolacio deua- 11a de la torre hon staua e entrassen dins un petit retret; e aqui comenqa de lanqar dolorosos sospirs»
(I, p. 25).
Amb motiu de l'empenta que ha pres arreu del món l'Obra deis Exercicis, és freqüent ha- ver de parlar de Ejercicios en completo reti ro, Ejercicios a semi-internos. Día de retiro mensual, i semblants. En la catalanització
176 —
d'aquestes expressions fa dificultat la paraula retiro. Descomptant aquesta forma que no
és catalana, tampoc acaben de satisfer dia de retir, de retirament, de retiratge o de re-
tiranga, o més senzill de retirada o de reti ra, com diem temps de neteja o de replega. Ara el corrent és cap al llatí recessus, que es fa recés: dia de recés, en complei recés. També s'és assatjat recer; dia de recer, anant a la parla viva.
Fonamentant-nos en el verb del Tirant,
retreure's, tenim a disposició aqüestes pá ranles: retret, retreta, retraiment, retraient
o retraienga. Hem de deixar retraiment per
qué ja té el seu significa! diferent de retiro.
Retreta, que seria bo, ens fa pensar en la retreta militar o el retrete castellá. Resta
retret. Exercicis a pie retret, o de mig re
tret, Dia de retret, Retret mensual. És ver
que retret també la seva significado cata
lana, com és ara fer retret d'aiguna cosa,
pero aquesta és ben adient al dia de retret, si així el volem anomenar, perqué és dia de
fer-nos retret davant Déu del pas de la nos tra vida.
El retir obrer, que vol dir la quota subsi-
diária que Iliura de la necessitat del treball
per les despeses de la vida, potser vindria ben expressat pel retraienga o el participi
retraient. Cobrar una retraien9a, teñir un retraient per a la vellesa.
De reclourés, propi deis Exercicis ten- cats, podríem fer també: Exercicis a pie re cios, a mig reclós.
***
Com a cloenda d'aquesta mostra d'apro- fitament de les existéncies del parlar veil, transcriurem les normes de fer encertada- ment aqüestes reintroduccions que establírem en la nostra obreta «La reconstrucció del llenguatge literari catalá» (pp. 261-262).
. el fons del diccionari literari I han de constituir els cabals vius i
generals de la llengua; alio que en totes les
comarques dialectals és corrent, si es tracta del llenguatge general; i el eos ordinari deis
parlars particulars d'avui, si es tracta del llenguatge técnic i professional.