Page 29 - civtat8

«Item, Senyor, vos sertifich que...» (Doc., II, p. 343).
«Item, Senyor, vos notiflch...» (Doc., II, p. 344.) «Item sapiats, Senyor, que... (Doc. II, p. 344).
«Ara ojats, que us fan a saben> (Així comenqa- ven de rúbrica totes les crides publiques).
«De totes aqüestes coses nos fa iesiimoni mani fest e verdader lo renom...» (Pérez, p. 30).
«Incessantment me redtieix a memoria tots quants
desplaers jamai hagui».
«faenf me retret de la vanitat que jo seguía». «De una cosa solament te avisare a present»
(Somni, 2092).
«segons nos ha feta relació el dit rector» (Doc., II, p. 370).
b) Per comptes d' enterar-se trobem: entendre, saber novelles, saber, ésser-nos
dit, etc.
«e ara, molt alt senyor, he entes per En N. Pu-
jades e per molts d'altres que son venguts de Ies
parts deqa la gran rebellio...» (Doc., II, p. 335). «tot aqo liavia yo entes per son procurador»,
«neguna novella no savia hom d'ell, que ans se pensava iiom que encara fos en Cecilia».
«Sabiida per mi la seva dolorosa mort».
«estic en gran congoixa de saber-hoy> (Somni). «ara novellament es nos estat dit per persones dignes de fe que els dits cossos son en lo dit mo-
nestir» (Doc., II, p. 370).
Esguard, esguardar
Aqüestes paraules del parlar antic rein- troduTdes oportunameiit ens Iliurarien de
moltes dites preses o calcades del castellá,
que sovintegen en el lenguatge escrit.
a) Haoer o teñir esguard en val per
tener cuidado o interés.
«.hi deuriets haver millar esguart e pus gracias, e així confiam que u farets d aci avant» (Doc., II,
p. 341).
b) Per esguard de, sense esguard a, valen per con miras a, sin miras a:
«almenys per propria devocio e valor de vos mateix e sguart deis profits que a vostres drets o exaccions temporals se seguexen» (Doc., II, p. 341).
«sense sguart al guardo-».
c) Tenint o tingut esguard a, pot suplir en consideración a:
«haut esguart a la desolacio del dit monestir, pres... carrech del regiment d aquell» (Doc., II, p. 370).
«no havent sguart a la ruditat de la ordinacio e diferencia de sentencies» (Tirant, I, p. 5).
d) Per esguard de significa també por respeto de:
«vosaltres pregam que per sguart nostre paguets o pagar faqats tot qo e quant per la rabo damunt
dita tenguts li sots pagar» (Doc., II. p. 191).
Trobem també en aquest significat per honor nostra:
«hajats lo dit Berthomeu per recomanat en tot qo que baja mester ab vosaltres per honor nostra» (Doc., II, p. 191).
Finalment dites com aqüestes: des del
punt de vista sociológic, o sota el punt de de vista cientific, poden teñir expressió de saba ben catalana en aquesta forma: a ['es
guard de la sociologia o de la ciencia, a l'esguard cientific, o també: de la sociologia estant. De no canviar el tomb de tot el pen-
sament, poc hi fa desfigurar-Ies un xic per
qué no semblin tan castellanes, com ara dient: sota el punt de mira cientific, des
d'aquest punt d'ovir. Vista és ben catalá i
punt també; el que és castellá és el gir ma teix de la frase: sota el punt de.
Notador, notar
Notar, nota, sembla que també són a la llista negra del llenguatge literari, posat que sistemáticament hom prefereix advertiment a nota, remarcar a notar. Notar l'usa En Metge, i el seu derivat notador l'hem trobat en la tradúcelo de Boeci de Ginabreda:
«De avaricia les has notades» (Somni, 3566).
«On es trotadora cosa que acompara lo jovent a verdor» (Boeci, p. 15).
I la cosa mes notadora d'aquest darrer
exemple, és la forma mateixa notador amb valúa de digna d'ésser notada, que cal no
tar, a remarcar, que diríem ara, amb paraula
presa del francés. Publicacions notadores seria un bon encapqalament de secció de re-
- 175