Page 31 - civtat8

2.° Del parlar veil cal prendre la nomen clatura de les antiguitats, i la terminología erudita d'aquells sectors intellectuals, que foren conreats antigament en catalá, i avui no tenen expressió corrent en la nostra llen-
gua; si no és quan la terminología universal moderna ja ha generalitzat en les produc-
cions erudites nostres una nomenclatura di- ferent.
3." Pero sobretot s'han de salvar totes
aquelles existéncies descuidades de paraules i més encara de fraseología, que no són ge-
neralment corrents avui, pero que introduTdes de bell nou tothom les entendria i no les tro- baria estranyes.
4.° En la revalidació d'aquest tresor que es perd, cal moderació, que no s'espessin massa les importacions; i oportunitat, que no es facin de reparar.
ducció d'elements de llengua no usuals. Par-
lant de coses d'interés material, intellectual
o moral, han d'ésser poques i motivados, i
que resultin sempre clares i sense fer estrany a ningú. Ara en les produccions d'entreteni-
ment n'hi caben més i més a la descoberta. 6." De cap manera s'ha de retornar alio del parlar veil, que és envellit definitivament,
com ara les dites figurados de coses que se'n
van, i les expressions desvirtuados de tant de servir; ni alio tampoc que ha mort perqué ha pros una altra significació o té substitu- cions vives en el parlar.
7.® Tampoc cal escorcollar els escrits clássics per aplegar-ne les dites i modismos més rancis i avui poc entenedors, a la fi de fer-ne després un farcit tot parlant o escri-
vint. 5.® Cal mirar també on se fa la reintro-
JosEP CALVERAS, S. J.
EL MEU CANT
DE CADA DIA
Guaito els carreus feixucs del meu dolor.
Quina forpa, jo pensó, encara em resta? Al defora, la Hum, és una festa;
La grácia, amorosida, es fa cangó.
Llen^a't, amic, joiós, a la conquesta, Amb l'audácia del qui no sent temor
De cap perill. Escolta la clamor
Del col i la mar bella. El toe de gesta
Cridá! Desentumeix-tel (Ja era hora!...) Cuita! No sents quin bo que fa? Tu! Au, Que la victoria et vol besar! La Ñau
Té de marxar i espera. Desancora,
Alegre, el teu germá: aquell tan brau... Desvetlla't! Fuig d'aquesta innoble pau!
Barcelona, 1926.
Ramón TOR
- 177