Page 28 - civtat8

El sentit precis d'aquest verb el trobem en un document escrit en aragonés tres pla nes més avail (p. 381):
«e nos nos convenientássemos con él sobre el
precio de los libros sobreditos a CLXX florines d Aragón».
b) Dites compostes: es fan amb Ies pá ranles fi, acabament, terme, cap, etc.
Fi: vino a /? de i'empresa; dono fi a pá
ranles, porto a fl les batalles; aixb a la fi tornaría a pecat, (acabarla en pecat).
Acabament: el fet víndrá a bon acaba ment.
Terme: anava a un terme.
Cap: menar a bon cap el fet; gitar a bon cap la cosa; la cosa vindrá a algún bon cap o vindrem a cap de la empresa.
Posem els exemples sencers, perqué pu- gui ésser millor coneguda la forqa d'aqnestes expressions:
«devets desiyar e voler de venir a ^ de la em
presa que havets feta d aquest monestir a finidar e dotar e hedificar» (Doc., II, p. 343).
«Comtessa senyora, dix lo Comte, ¿voleu que done fl. a paraules?» (Tirant, I, p. 19).
«hauia donada ft a la guerra, e posat lo regne en tranquilla pau e segur stament» (Tirant, I, p. 77). «e havia portades moltes batalles a fl» (Tirant,
I, p. 13).
«la qual cosa a la fl tornarle a pecat mortal»
(Doc., II, p. 366).
«havent vos en aqo per tal manera que I fet
venga a bon acabament e a breu» (Doc., II, p. 349). «Tots van a un terme, jassia per diverses ca-
mins» (Somni).
«Les coses que havem comenqades Ies havem
gitades a bon cap» (Crón. del Rey Jacme, p. 215).
«menarles a bon cap» (Crón., p. 195).
«la cosa venra a bon cap» (Crón., p. 194).
«lo yostro anar de Cecilia a alean gran cap e
assenyalat vindra ab Deu (Doc., II, p, 402).
c) Altres dites: a cap d'un temps, a la final, ala fi.
«e a cab de sis semanas fet pleid zel orne e fet lo jurar» (Documents en vulgar, segle XIl
«enpero n la final Nostre Senyor vos ajudara e US endreqara, car no sap deffalir a aquels cui han
esperanza en ell» (Doc.. II, p. 343). ^
Al cap d'un any diem ara. La interposició de 1 article entre la preposició i la paraula
cap: a cap, al cap, és un fet comú al catalé 174 -
i castellá en l'evolució de la llengua: a cabo
de un año, deien els classics castellans més
antics; ara, pero, és més general: al cabo de un año.
Agenollar-se
Agenollar-se és paraula prou digna per
figurar en el llenguatge literari, i així la tro bem sovint en l'estil pujat de Tirant lo Blanch.
Variants son: donar de genolls en terra, fi- car el genoll en terra, fermar los genolls,
etc.
«ans que obris la caixa agenolla s davant un oratori» (Tirant, I, p. 78).
«Com fonch dins lo castell, veu lo Rey que ei- xia de ohyr missa, e vehent lo molt prop de si age nolla s davant ell» (Tirant, I, p. 28).
«agenolla s ais seus peus e besa Is hi moltes vegades amb les mans ensemps» (Tirant, I, p. 80). «Dix la Comtessa, qui dona de genolls en terra:
Senyor...» (Tirant, I, p. 51).
«ella ana hon era lo Rey, e donant de genolls en
la dura terra ab veu piadosa feu principi a paraules de semblant stil» (Tirant, I, p. 60).
«e ais seus peus estaven dos antichs los qua s tenien la vn genoll fícat en térra» (Boeci, p. 21).
«ferma los jonolls deuant nos, e feu "O®
natje de mans e de boca con tenia lo castell e o reía per nos» (Crón. del Rey Jacme, p. 185).
Assabentar
Segurament per esquivar la paraula e/z- terar, enterarse, que no figura en el Uic- cionari Ortográfic, trobem usada a cada moment la paraula antiga assabetitar, assa bentar-se. Pero d'altres n'hi ha en els escrits clássics no tan llunyanes del parlar d ara i
que escaurien milor en els escrits mes pla ners i en la conversa familiar.
a) Per comptes ú'enterar ens donen les nostres trobales: certificar, notificar Jer sa
ber, sabeu que, fer testimoni, fer retret, re- du'ir a memória, fer esment, avisar, fer rela-
ció, etc.:
«Com nos per certa causa vullam esse a pie
certificáis de la enquesta o proces fet contra en jac me de Navarra» Doc., II, p. 379).