Page 27 - civtat8

NOTES DE LLENGUATGE PER LES PLANES DEL PARLAR VELL
3. LLENGUATGE RlC
Qui vol expressar coneixements de cultu ra que no són els de les coses usuais i només
sap el iienguatge de casa, es troba lligat per parlar. Ha de comenqar eixamplant el voca- bulari i ha de continuar perfilant la Mengua
per expressar aquelles subtilitats de pensa- ment que el parlar corrent no toca ni té ma
nera de dir-les. I si vol entrar pel camp de la producció artística, les exigencies de la
imaginació, del sentiment i del ritme li faran sentir la necessitat d'un Iienguatge ric en
páranles de matís i en maneres de dir i en recursos gramaticals que permetin donar can-
viants de to i estructura a un mateix pensa- ment i a una mateixa proposició.
És llogic que per bastir-se aquesta abun- dor de Iienguatge, abans d'anar a les noves formacions o a les importacions forasteres, hom regiri els tresors comptants de la Mengua i aprofiti de primer les existéncies vives, aixo és, tots els cabals de paraules i dites que avui són corrents en qualsevol indret on se parli la Mengua, i no són cap forasteria ni cap
corrupció, i beneficií després les existéncies
descuidades, aixó és, aquelles paraules i so- bretot aquelles dites i recursos del parlar
clássic, que enlloc avui són corrents, sinó potser en algún recó arrecerat del domini lingtiístic, pero que introduTdes de bell nou tothom les entendria i no les trobaria es- tranyes. Aquests cabals no són pas morts, ni tan sois envellits; són diposits desats i igno- rats, ben rics i ben aprofitables.
La Miqó deis classics Catalans pot també
aquí fer un gran servei ais escriptors si va ben dirigida, és a dir, si sap fer com cal la
tria deis elements aprofitables, i si sap des
prés introduir-los en la producció literária, on i com la oportunitat estilística aconsella.
Heus aquí per mostra uns quants aplecs
de paraules i dites que hem collit de passa-
da, en tant que escorcollávem per qüestions de gramática les edicions més critiques re
tretes en la nota precedent.
Acabar
La noció d'acabament o terme o últim re- sultat sovinteja molt en el Iienguatge, i cal teñir un bon aplec de recursos verbals per anar variant, segons s'escaigui al carácter més planer o més enlairat de la composició.
Les dites que tenim aplegades poden és- ser classificades així;
a) Verbs senzills; acabar, complir, íer- menar:
«Acabant la Comtessa les sues doloroses lamen-
taclons, parla lo Comte en la seguent forma» (Ti- rant, 1, p. 19).
«Com fon acabat de dir, la Senyora d elles se acosta devers lo Rey» (Tirant, 1, p. 27).
«E complit tot lo de sus dit gira s a la virtuosa Comtessa e ab cara molt afable feu li principi ab
paraules de semblant stil» (Tirant, 1, p. 14).
«E Deu volent, lo meu viatge... prestament sera
complit e s aumentara la nostra alegría» (Tirant, I, p. 15).
«ne yames vuyllats entrar ne fer entrar en ba-
taylla, si per pau podetz vostros fets termenar» (Doc. per I'Histbria, II, p. 401).
Hem trobat també finar, pero amb el sen- tit de convenir en el preu d'una cosa:
«pregam vos que paríais ab la dita abadessa e ab les monges e finats ab aquelles de aquell preu
que sera raonable ab aquelles mellors maneres e induccions que a vos sera ben vist» (Doc., II,
p. 378).
«escrivits nos en decontinent de qo que ab elles
haurets/inaf e conclos» (Ib.)
- 173