Page 26 - civtat8

del fons vague i inconcret del paisatge, no em produeix, ho creuríeu?, cap mena d'in-
quietud mística. Les coses, vistes des d'en- laire, agafen tot un altre to i tota una altra grandesa que no pas esguardades de terra estant. Aquesta mateixa Seu, que a cente- nars de vegades ens ha imposat amb la seva dolca majestat, ara se'ns apareix en una ac titud ardidament combativa. Més que una
pregaría, sembla un repte. Efectes d'optica? Qui sap! Potser aquesta elevació material ens ofereix una manera més clara de veure les coses...
Els nostres ulls eren avesats al panorama de la ciutat, en els seus aspectes més diver sos. Aqüestes vistes a vol d'ocell ens pre senten una Manresa nova, en el sentit més material de la parauia. Si haguéssim de fer cas de la filosofía de Fraccaroli, ara diríem que aquesta Manresa no té res a veure amb aquella altra Manresa que tots coneixem.
«La veritat canvia a cada punt de contacte de la realitat amb la vida.» Pero no ens eii- ganyem. Aix5 és Manresa, una altra visió
172 -
MANRESA. — La Cova de Sant Ignasi
Fot. Gaspar
de Manresa, si voleu. Nosaltres, en el nostre írist egoistne, ens havíetn imaginat de co- néixer pe a pa la ciutat nadiua. Ha calgut només que un parel d'homes ardits s'enfiles- sin en un estre volador per a mostrar-nos tot un món nou que teníem a ran d'ulls i que
encara no havíem vist. .
Quina Ilicó més depriment i més signifi cativa a l'hora! Mantes vegades ens pensem
tenir-ho tot resolt, i vet ací que la més pe i a circumstáncia es basta per a tirar en orris o el pedestal del nostre innocent orgull, per a mostrar-nos-en tota la seva crueltat la nostra tremenda insignificancia.
Potser ens hem embrancat en unes elocu- bracions massa trascendentals. Segurament ens hauríem .sortit molt més airosos de la nostra feina si ens haguéssim limitat a dir: «Enlafotografíademádretahompotadmi rar el bell panorama que ofereix.. , etc.» 1 anar continuant d'aquesta guisa.
JosEP M.^ PLANAS