Page 21 - civtat8

L' ART I EL MIRACLE
A J. PARRAN I MAYORAL
Sobre I'arquitectura moderna he exposal el meu criteri en el darrer número de La
Ciutat c6 la Casa, dedicat a art nou, i con tinuaré encara en el proxim quadern d'aque- ila revista, la relació d'alguns aspectes de I'arquitectura actual, donant més o menys
entre Unies el meu judici. Sé que l'amic
J. Parran i Mayoral ha llegit amb atenció el meu assaig: atenció immerescuda pel que es refereix a qo que de personal hagi po-
gut restar en la relació deis grans innova- dors i de la doctrina llur. Cree que en el fo-
namental estem d'acord amb i'admirat amic, encara que, em sembla, ens separen alguns matisos, que procuraré escatir.
I.®"" L'intel'lectualisme radical del meu
amic, és contrari al meu concepte de l'art, el
qual es fonamenta primer que en cap sistema estétic en el que ens havem acostumat a anomenar el miracle.
Bastarla un exemple per a aclarir ben bé el qué vuli dir:
Conten de Goya, que quan es refugié a
Franqa conegué bé l'art de David i deis seus deixebles i diuen que digué, referint-se espe-
cialment — ben segur — a l'art deis segui-
dors de Fautor del «Jurament deis Horacis»; — tSi aixo fos art seria el més perfecte que
s'hauria produit». Es a dir, l'inteFlectualisme sever i inflexible deis neocléssics podía haver
produit una plástica sospesada, pero rara- ment produir una pintura en la qual l'impon-
derable, jugués el paper importantíssim que cal que jugui en les obres que per la forqa del
costum anomenem d'art. Gérard podría, ben
segur, haver aconseguit una major perfecció
plástica en el seu acarameiat «Amor i Psi-
que>, pero tampoc així hauria encalqat el miracle. La ciencia, la técnica, la bona doc
trina; coses necessáries; el miracle cosa im
prescindible. El miracle, el do, el misteri: tot aixo que escapa a les balances de la crí-
tica purament Intel lectual i que copsen les ánimes sensibles. Tot el que dimana de Déu d'una manera directa, sense que l'home se'n
pugui explicar les causes, malgrat li requi. Sé que l'amic Parran creu en el miracle,
car essent tot el contrari d'un ecléctic, es deixa véncer per totes aquelles obres d'art
que contener! I'imprescindible imponderable. Pero—pobredemi—emsemblaquea
voltes el seu admirable sistema de classicis- me integral, li falla quan en fa aplicació al cas immediat. Bona, immillorable doctrina la del nostre caríssim Parran i Mayoral, pero a cada moment la seva sensibilitat ha de con cordar armisticis amb la seva inteFligéncia, fent excepcions per a tota obra que contra- digui els fonaments de la seva alta estética, mentre porti aparellada l'espurna divina del
geni.
És aquesta la nostra diferéncia: mentre
jo judico les obres, primerament, des d'aquest
punt de vista de qualitat inicial, l'amic dilec- te es compiau judicant per unes sávies fór-
mules d'estética, que malgrat la seva bondat,
poden fallar en les mans dels que no han rebut la Hum misteriosa i clara de la grácia
de Déu.
Per aix5 cree que fóra molt millor, pels
homes de doctrina que, davant del cas con- cret — oposat moltes vegades a l'estética llur — opinessin partint d'un concepte biolo
gic com els filosofs moderns de la historia— Wolfflin el més gran.
Els grecs mateixos, que des de Winckel- maun passant per Maurras, tants esperits
s'empenyen en retreure'ns com a models, són en les seves obres millors, artistes que
jugaren l'imponderable damunt del pondera- ble. En moltes acroteres deis temples hel-
lénics hi ha des deis temps arcaics a més d'unes liéis severes, el somriure capriciós de l'art Kmerr. Somriure a voltes esteriotipat.
- 167