Page 19 - civtat8

da, aflautada. Soná a les meves orelles com un regaiim musical. I encara, més que la veu,
afaiagava l'orella la infiexió amb qué i'havia
jugat, cantal, en dir aqueiies senzilies parau- les: — El senyor desitja?...
Tot seguit aquel! home m'impressioná. Mentre ell arrenglerava capses de llapis —jo el deixava fer pel gust de poder contemplar lo, — váreig desinteressar-me de la botiga; cessá el meu furoneig pels armaris i el sos- tre, per concentrar tota la meva atenció en ell. Qué se me'n donava ja deis matasogres, deis cantirets que fan el rossinyol, deis fla- biolets i titois de tantes menes com tenia da- vant deis meus ulls? La vera curiositat de la
botiga era el botiguer.
Jo m'entretenia a triar un llapis i no aca-
bava de decidir-me — confesso que l'home n'estava ben proveit — només per a obser var els moviments deis seus ulls, la seva fe-
somia, el seu posat digne i humil. Tenia el cabell rossenc, tirant a ciar; la pell rosada, tot el rostre ilMuminat per un somrís angélic. Em cridaven l'atenció de veure com es re-
movien ágilment les seves mans petites i fi
nes, amb uns dits curts, pero polids, com els d'una dona menuda, delicada i grassoneta.
Quant ais ulls, aquells ulls blaus, grisencs, que jo havia vist tantes vegades darrera l'aparador, eren d'un ensomniament, d'una dolcesa i d'una beatitud insondables, com un infinit d'aigua amb anís. Tot ell era rodan- xonet, cama-curt i llarg de eos. Tenia el cap aferrat a les espatlles per quatre dits justos de coll i el torqava una mica cap a l'esquerra, amb una certa gracia. Entorn de tot ell hi havia una aura de bondat. Feia una impres-
sió manyaga i suau que el redimía de quel- com de grotesc que volia apuntar en la seva
persona. Adhuc la sordidesa de la botiga apareixia redimida per la preséncia d'aquell dolq homenet.
Ell també semblava inspeccionar-me. Ha
via dit poques paraules més, pero totes molt
tríades. En quedar-me un llapis i donar-li els
diners, se m'ocorregué de dir: —Icomésquem'haveupresperunar
tista?
— No ho sé... Ho hauria jurat — respon-
gué ell, encara dubtant.
— Si; ho sóc una mica — vareig dir, tot
endevinant la importancia que ell donava a
aquella paraulá.
— Ah! — exclama satisfet—. La manera
de mirar les coses, un cert aire...
— La vostra botiga m'ha causal l'efecte
d'una capsa de sorpreses — váreig dir.
— És un pandemonium — respongué ell,
somrient, estofat, sens dubte, d'haver-me col'locat aquella parauleta. No era la prime ra d'aquell calibre. Amb d'altres mots erudits
que m'havien sorprés de primer antuvi, m'ha- via anal revelant la condició d'home fins a
cert punt il'lustrat.
Váreig dirigir-me a la porta. Amb la lleu-
geresa d'un esquirol, dona la volta al taulell i em passá davant. La vidriera a la má, pero
retenint-me, em digué tot humil, agra'ít:
— Sempre m'ho havia sembiat que vosté
acabarla per entrar un dia o altre...
— Per qué? — váreig fer jo, abrupta-
ment, amb una duresa que no sabia d'on m'havia sortit, tot recordant que si no m'arri-
bo a trobar sense tinta ni llapis aquel! malí,
potser no hi hauria entrat mal.
Ell tingué com un ensurt. Evidentment
anava a parlar-me, emocional. La meva res-
posta li havia glaqat el mot a la boca: — jo també...
— També sou artista?
Em semblá que afirmava, amb el seu si-
lenci, púdicament.
El váreig esguardar esverat. Hauria dit
que butxaquejava. De sobte es dressá davant meu la figura terrible d'un botiguer poeta
que havia patit anys enrera. que m'havia
exasperat amb els seus versos. Oh, justa- ment! Era un mercer i havia posat a la seva
botiga aquest nom: «L'estisora d'or>. L'esii-
sora, la ploma d'orl Quina coincidéncial Li
váreig pegar una llambregada esfereVda i
váreig trobar que s'assemblaven. Si; no hi
havia dubte, era un d'aquests botiguers sen-
timentals i patrióles que fan versos a la gi
nesta, a Pau Claris i a la nina del seu cor;
els trameten ais jocs Florals de viles i vile-
tes; fan Reina de la Festa a la muller o a la
promesa, i s'aconsolen, amb els versos, deis seus fracassos com a negociants. D'altres,
més eixerits, els fan servir per a pescar mu- - 165