Page 23 - civtat8

u NA VISIÓ DE MANRESA (QUATRE VEL'LEITATS FILOSÓFIQUES A L'ENTORN DE QUATRE FOTOGRAFIES)
Il'lustrar un article amb unes quantes fo
tografíes, és una cosa del tot enraonada i escaient. Ara, aixb de fer un article per a
il'lustrar unes fotografíes ja és francament arriscat i, en certa manera, pot sentar un
precedent ben desmoralitzador. I si aqüestes
fotografíes són les d'una ciutat vista a vol
d'ocell, qui us garantitza que la literatura que
en surtí no tingui un cert regust de Cocteau
o de Gómez de La Serna? Certament, es
necessita posseir una sensibilitat ben assere-
nada per esguardar un panorama en aeroplá — encara que siguí per aproximació, com en
aquest cas— i escriure després quatre coses
perfectament normals i que toquin de peus a terra — entengui's que no cerquem la pa- radoxa.
De totes maneres, tinc de confessar que.
-ll'-T
en aquest precis moment, seria per a mi un
alt motín d'orgull, de posseir la fértil imagi-
nació del meu amicj. V. Foix, posem per
cas. Jo sóc deis que creuen que, davant d'un
espectacle extraordinari, l'home ha de reac cionar d'una manera extraordinaria. A Marck
Twain li parlaren un día de les catarates del
Niágara. «Sí, ja están bé — comenta el gran humorista — pero a mi m'agrada més la xo-
colata desteta». Vet ací una opinio sincera,
feliq, apropiada, plena de carácter i de color. Un home vulgar, davant les catarates del
Niágara reaccionará d'una manera vulgar. «És esplendorós, superb», dirá, i després
fará una vaga referencia ais grans especta- cles de la Naturalesa. Aquest home, dit siguí entre nosaltres, no té cap mena d'imagina- ció. Les catarates del Niágara són una cosa
MANRESA. Vista parcial. A primer tenue Tantic convent del Carme i al fons la Sen
■' .Iff ;/'
— 169