Page 22 - civtat8

pero altres vegadas directa i vivent. El Par- tenon, tan ban conegut després deis estudis de i'arquitecte Penrose, és bella demostració de com els grecs del segle v, sabían jugar meravellosament la severitat del sistema amb l'alenada de la Ilibertat. No tot és cálcul en el temple de la verga deis atenencs: i si tot fou previst per Ictinos i Calócrates — la fi nesa de les proporcions, la delicadesa deis
moduls, el lleuger éntassis de les saves co lumnas i l'encorbament imperceptible de totes les saves línies — es pot dir que fou per obra de miracle, es a dir, d'inspiració, més
que resultat d'especulacions fredes. La ma- teixa escultura grega, sempre intel'lectual,
no és bona sino quan l'imponderable ens dona goig ais ulls i ens fa vibrar Tesperit.
Rao, cosa limitada sino en fem a la vegada sensibilitat.
Tot aixo és per a dir que en els rapports matemátics de Le Corbusier i de Pierre,
jeanneret i d'André Lurgat, p. e., hi sentim el miracle conduit per les liéis dels traqos
reguladors. Pero pobre d' aquell que sois es refii del que puguin trobar aquests tra
gos, car la seva obra restará morta per a sempre.
Jo també, com Parran i Mayoral, voldria per a l'obra de Le Corbusier menys icono- clástia; pero cal pensar que vivim un mo ment en el qual el més exagerat — podríem dir-ne—espartanisme convé a l'arquitectura, sortida suara deis més nefandes polimorfis- mes del caprici decoratiu i del més abomina ble anti estructuralisme. El retorn a una plás tica senzilla és una necessitat després d'un
fi de segle, de tan fantasiós desllorigador de
l'esquelet arquitectonic. Auguste Perret— com diu Le Corbusier — ha retornat la salut
a l'arquitectura, reduint-la gairabé a estructu ra. Els homes de UEsprit Noiweau, donen a més d'un esquelet una plástica. Quatre gotes de bella inutilitat no escaurien malament a la nova arquitectura — malgrat saber que con- tradeixo fonamentalment 1' estética de Le Corbusier, per a acollir-me a l'estética de ParraniMayoral.
168 -
2.°" (Altre matís que ens separa de de l'opinió del pensador amic). L'ilMustre critic parla del romanticisme de la geometría davant de les obres del renovador. Creu l'amic Parran que el fons emocional de l'es tética de Le Corbusier és cosa dolenta? Si fos així la nostra separació ideológica fora més fonamental que de matís. Cree jo, que l'emoció és cosa imprescindible en art: que sense emoció no hi ha art. Es més l'emoció que produeix l'obra arquitectónica de l'autor de Vers une architecture és continguda i,
per tant, clássica. El romanticisme de que
parla Parran i Mayoral és en tota obra d'art: des de Bach i Mozart fins a Milhaud; des de
les pirámides al Partenon; des de la pintura deis vasos grecs a Rafael. No sé, dones, vers quins camins vol endegar l'art Parran i
Mayoral, peró si fos pels d'un intel'lectua- lisme absolut, jo no sabría adderir-me de cap
manera a la seva doctrina.
3.®'' (Punt a la fi no massa important
tractant-se d'un teoritzador). Parran i Mayo ral Higa massa sovint — malgrat totes les re
serves — l'obra de Le Corbusier amb la deis
altres arquitectos de la passada Exposició d Arts Decoratives. Tothom está convengut
que aquella important manifestació fou de
conjunt un desacord. En quaiitat i en gust solament podría parlar-se al costat del pave- lló de L Esprit Noiweau, del teatre deis ger- mans Perret. Al costat d'aquestes construc- cions més com a especulado que com a resultat les realitzacions de Mallet-Stevens i de Melnikov. Les altres arquitectures —
deixant el valor técnic a part — eren incom
pletes o ínfimes de quaiitat artística. Pem unes excepcions per a les delicades reestilit-
zacions deis pavellons de Suécia i d'Austria
que, siguí dit de passada, no entren de pie en la nostra discussió.
Heus ací les objeccions que em sentó in- clinat a fer a les beles coses que en aquests darrers números de Civtat ha escrit l'admi- rat company.
Rafel BENET