Page 18 - civtat8

FRAGMENT D'UNA NOVEL"LA
S'escaigué, un matí, que en volerferuna apuntado al meu carnet de notes, em váreig trobar amb restilográfica eixuta i sense liapis vora mateix de! recolze on s'arrauiia la boti-
ga. Semblá providencial, com si un ocult designi ho hagués disposat així per tal que
jo passés el llindar de «La ploma d'or>.
No m'esperava tanta sorpresa. Si l'apa-
rador m'havia captivat, l'interior de labotiga m'embadalí. Vaig oblidar-nie de l'objecte que volia comprar i del botiguer, qui em devia
esguardar estranyat. Jo no tenia prou ulls
per a mirar. Em trobava en pie país de fan tasia. Una fantasia anacrónica, humil, entre
tímida i extravagant, evocadora deis meus
jocs d'infantesa i deis somnis puerils.
Del sostre penjaven diversitat d'estels
amb cares de militar, de clown, de jockey; globus multicolors i multiformes; elefants, palassos, cavals, porquets, generals i cape-
llans, que servien d'anunci i d'ornament, tots estirats amb cordills perqué hom en veiés
bé l'estampa. També hi havia barquetes de colors, penjades, amb banderoles flamejants. Ais armaris, totes les joguines de l'any de la picor, aquelles amb les quals jo havia jugat i que ara no s'estil"laven enlloc, arreconades pel triomf de la mecánica. Em semblá que totes s'havien arraulit allí, on jeien enve- llides, humiliades, endolcides per una boirina de pols. Jo em sentía rejovenit de trenta
anys, amb la ingravidesa de la puericia al cor.
Qui diu que jo no sóc sensible? Les co ses desvetllen en mi una tendresa tan dolqa,
tan dolqa que de vegades em posaria a plo rar. Per exemple, aquella tartaneta que ara veia davant meu, de fusta i de cartró pintat,
groga i vermeüa, amb un so! rutilant com una margaridoia d'or al mig de la vela, l'hau-
ria adorada amb les llágrimes ais ulls. Era 164 -
Un dels personatges principals, explica com va CONÉIXER UN ALTRE PERSONATGE, TAMBÉ PRINCIPAL.
igual que la que jo havia tingut unes ho-
res; un noi del carrer me la va esclafar el mateix dia que me la portaren de Qirona i si
no me'l treuen de les mans jo li esclafo el
cap amb una pedra, corn qui malda per es- berlar una pinya... Son els homes els qui
m'han fet tornar eixut de sentiments. Que és difícil d'estimar I'home! Les coses, la natu-
ralesa, sobretot els arbres — de vegades, a la tardor, una cervera vermella dintre la boi
ra prima, talment la flama d'un ciri cremant dintre el fum — em commouen amb un senti ment tot humá, com no ho aconseguirá mai cap plor d'home, cap desgrácia d'home— Ja veureu com sóc un sentimental.
Embadalit a la botiga, em semblava tro- bar-me al costat de la meva mare, avui mor-
ta, quan volia premiar el meu bon comporta- uient 0 la meva aplicació, i en arribar a
Girona em portava a l'aparador d'una tends
objectes d'escriptori i joguines, igual, igual
que «La ploma d'or» — i em feia aquesta in vitado embriagadora:
Vaja, Lauet — jo em dio Estanislao — tria un parel o tres de coses, ara que hi ets.
Quina cara devia fer jo d'estúpid o d'em- badalit, quan váreig adonar-me que el boti
guer respectava, tot silencios, el meu emba- daliment! Els nostres esguards es toparen. Ell em mirava encantat, amb una mena de beata complaenqa.
Ah... perdonen... — vaig fer.
— El senyor és artista! — exclamá ell,
afirmatiu, tot espurnejant-li d'alegria els ulls. — Artista? No! — váreig dir estranyat —
Sóc industrial... comerciant, com vós. Ell mostrá una lleugera decepció. — El senyor desitja?...
— Un llapis... un llapis corrent.
La seva veu m'arribá al cor. Dir que era dolqa, no és dir res. Era melMíflua, avelluta-