Page 17 - civtat8
P. 17
RETO RN
Muntanya de setembre, molla i bruna, castell de boires que el vent frese enruna —
vent desolat! Adéu, els arbres grises acotxats de silenci, pels cims llisos.
Ben lluny, la inútil devorant tristesa!
Ja vine a tu, prop de la mar estesa, ma terra, plana eom la meva vida
serena i forta, pel dolor eenyida.
(Torrent de joia, font d'inquietud, Dolorl formós d'eterna joventut!)
***
Ra'íms blaus en les vinyes maragdines; el vol eúndid i lent de les gavines damunt la sorra finament rosada;
el poblé net, la fosea mar morada. Només tres veles — fulles d'atzavara — retallades al eel, dins la Hum elara. Horitzó nítid, frese, humil, joiós!
Sol de setembre, púTlid i amorós
com un bes tímid a la earn vermella... Sol de setembre, tens color d'abella!
Maria-Teresa VERNET
