Page 16 - civtat8
P. 16
CALIDA LLUM
El ce! és blau rnarí; núvois d'esmalt
festegen la muntanya purpurina,
la vinya del coster — gleva carnal —
s'encén de Hum que fina.
I flamegen ais últims raigs morats —
espolsant l'argentada cabellera damunt Tona de ceps enjogassats —
les columnes barroques d'olivera.
Son vincladissos tremolins de perles a contrallum, les albes, dins el vent; la darrera pregária de merles
és un himne roent.
Ajeguda a la terra palpitant,
un vertigen de blau se m'emportava;
pressentia al meu vel espetegant harmonies de vela que s'inflava.
Ja ve la nit, i va pujant la costa. Adéu, la vinya! M'ompliré el cistell
d'esguards de gemma riolers de posta: gotims de moscatel!.
Et colgarás dessota un núvol prim i desfilat com una celia bruna,
sol de tarda, gustos com el ra'ím!
Ja ve la nit quieta, sense lluna. María-Teresa
