Page 15 - civtat8

És per l'estultícia de la creu que els sants arribaren a la sumitat de la glorificació, del
poder, de la felicitat, ádhuc temporal, no cal dir eterna. Per ell han estat com a déus.
L' animals homo, que esmenta Sant Pau amb frase doblement inspirada, no entén res d'aixo. Sois entén a meravella el llenguatge seductor del Paradis. Se'l sap de cor.
En canvi mai no acaba d'entendre el llen
guatge de l'Evangeli, austeríssim, pero fe- cundador. I el de la creu, símbol deles humi-
liacions de l'Evangeli, resum de les glorifi- cacions que infaliblement se'n segueixen.
Heus ací la missió deis herois del Cristia- nisme: fer visibles les vies regeneradores de la humilitat, demostrar amb la superior elo-
qüéncia deis fets, que l'únic camí d'una gloria de durada i no incompatible amb la felicitat
propia temporal i eterna, és la via regia de humilitat.
Aquesta missió, déiem, és comú a tots els sants. No n'hi ha un que no hagi estat
viu testimoni d'aqueixa veritat. Testimoni nou i subaltern, revestit de la virtut del ma- teix Crist, per a demostrar que «la gloria, el poder, la virtut i la dominación s'asseuen en la humilitat cristiana i culminen en la creu, signe de redempció.
Pero ningú no ho interpretá amb fidelitat més pura que el Poverello. Totes les atribu-
mllitat i via per aconseguir-la, com si es do- nessin la má en el Pobrissó... que precisa-
ment de natural era un magnificent.
Burles i menyspreus a desdir, al comenq de la conversió; abandó del seu Pare qui go- sá fer-se perseguidor seu; pobresa suma en el vestir, en el menjar, en els edificis, en tot,
erigida en caracterització suprema del seu
esperit i del seu Ordre.
El nom mateix de Poverello i el títol de
Era-Menor per a ell i per ais seus filis, són un poema. 1 reverberació genial d'ell, la confessió sinceríssima de Era Erancesc a Era Masseu quan va assenyalar com a origen del meravellós flamejar de la seva gloria, preci- sament el propi no res.
La gloria! Ningú no ho ha dit més sávia- ment que el més iPluminat deis filis del Po
brissó, Sant Bonaventura; «Com la ombra, ella fuig de qui la persegueix; i quasi fatal-
ment persegueix a qui fuig d'ella>.
Ningú no ha demostrat amb majors eficá- cies que el Poverello corn la humilitat és ca
mí d'aconseguir-la. I que en els sants, com en Crist mateix, la mesura de llur gloria és la mesura de llur humilitat».
P. Miquel D' ESPLUQUES o . M . C A P .
cions del
Cristiariisme representatives d'hu-
EL DIA DE LA PURISSIMA
Del biau orgull damunt deis marbres ñus, insensibilitat que el cel encalma,
n'has fet, o Vergel, aquest mantell que duus, amb batee d'ales i pes d'or de palma.
Irisa el cel el vent; i la claror
flameja el bIau que el rosa-carn no ajusta, o Verge del mantell de passió,
bIau perdonat damunt la Creu de fusta.
J. M. LÓPEZ-PICÓ
- 161