Page 14 - civtat8

HUMILITAT I GLORIA
(D'un llibre, sobre Sant Fran'cesc, en curs d'estampació)
A qué, essencialment, cridé Déu el Po-
vereilo, sinó a ésser el Patriarca deis fra- menors i a irradiar, de les altares de la humi-
litat, el seu influx per tot l'univers?
«Vols ésser gran?, ha dit un deis savis
més genials i més representatius del Catoii- cisme. Pensa el més petit. Vols algar un edi- fici grandiós de perfecció? Primer que tot son els fonaments de la humilitat.» (')•
A l'anunci que anava a ésser Mare de
Déu, la Verge Maria digué: «Heus aquí l'es- clava del Senyor; que es faci en mí segons vostra paraula».
Realitzat el prodigi, en virtut del qual
«l'anomenen benaurada totes les genera-
cions^ María posa a la maternitat divina
aquest' comentari: «Deposá els poderosos del seu tron i exalta els humiis».
I en Hoc preeminent, dins l'Evangeli del
seu Fill, havia de figurar-hi aquella senten cia: «Us asseguro que tot aquell qui s'exalga será humiliat i qui s'humilia será exalQat».
A ningú, abans de Sant Francesc, no ha
via acudit de fundar un ordre que per nom
tipie es digués de Fra-Menors. El nom del Fundador, o la idealitat a qué es consagrava l'ordre naixent, o quelcom semblant, preva- lien en el seu baptisme. Basilians, benedic- tins, del Cistell, cartoixans: vet ací les deno- minacions de les families religiosos abans del Patriarca d'Assís.
Coherentissim amb la Ilei de la seva vo-
cació, Francesc vol per a si mateix el nom de fra-menor i ell el primer deis fra-menors,
arquetip sublim de tots. El fastuós jovincel, fins de nom vol ésser un menoret. Per mi-
gradesa d'esperit, aixo fora una autoliquida- ció; previ el temperament magnánim del Sant d'Assís esdevindrá fecunditat suma. Ho acredita la historia.
(1) S Agust.: De Verbis Domini: Migne, vol. 38). 160 -
A l'edat i dins el medi en qué Francesc va escollir per a ell mateix i per ais seus
aqueix títol de gloria, segons I' Evangeli, ai xo té quelcom de prodigios.
Va escollir, diem, amb plena consciéncia del qué volia i perqué ho volia. «Vocentur, non majores sed minores>.
Altrament el Poverello estava free a free dels trenta anys. I de tot el qué veia al vol- tant seu, dintre o fora de l'Església, i ádhuc del qué l'Església li mostrava en dotze segles
d'existéncia, qué cosa podía induir-lo a es collir, per a ell i per ais seus filis, tal cog- nom religiós?
Res absolutament fora de la Hum de sa
vocació. Aqueixa Hum havia il'luminat de
cap a cap els espais del seu esperit. 1, preci-
sament perqué en Hoc del món, ni de l'Es
glésia, quasi, Francesc no veia resplendir
aquest profundíssim esperit — associat indis-
solublement a l'esperit de germanor, perqué els seus filis no són Menors, sinó Fra-Me-
estava més segur que aixo era «la sal pura de la terra i la vera Hum del món».
Abans i després de la vinguda de Crist, a tendéncia natural de l'home sempre ha es-
tat la mateixa. (Natural, ací vol dir deprava da i^r la culpa). Ans que tot lh' ome vo! ésser.
I^ró erra el camí. Ja l'errá de bel princi- pi. Donant oides al serpent enganyós, va
cieurequeel camí d'ésser era la supérbia. Volent ésser com Déu, «posseidor de la
ciéncia del bé i del mal», caigué en la misé
rrima condició de la culpa d'origen. I empés
per ela i per altres factors, pervingué on es trobava quan el Verb es féu earn per a redre-
qar el llinatge.
El Crist vingué al món per a rectificar el
camí de la humana grandesa.
Humiliar-se, com Crist, fer-se com Ell obedient fins a la mort; vet ací per a l'home,
la via d'assolir una sublimació d'intelMigén-
cia, de cor, en les obres, en aquest món i en l'eternal.