Page 13 - civtat8

bisbat de Manresa amb el de Vich; la butlla
hauria estat adrecpada a Godmar, bisbe de la
seu de Santa Maria de Manresa, el qual
d'alli endavant havia d'intitular-se bisbe au-
seta i manresá, segons li preceptuava el les copies antigües, classificables en dos S a n t P a r e .
L'altre document és un diploma atorgat
pel rei Odd, mitjanqant intervenció també de I'arquebisbe de Narbona, en favor de l'es-
glésia de Vich, el dia 24 de juny del mateix
any 888. Accedint a la petició de Godmar, bisbe ausetá i manresá, presentada per I'ar
quebisbe Teodard al monarca franc, aquest concedía certes donacions a la seva església la qual per causa de les llargues devasta- cions deis infidels havia estat molt desempa-
rada i exhausta.
Es el cas, pero, que aquests dos docu
ments no poden ésser acceptats a la lleuge-
ra; abans de prendre'is en consideració, cal- dria, per a veure si tenen realment alguna forqa provatoria, fer-ne un examen critic. De cap deis dos s'és conservat i'exemplar
original; un i altee ens han pervingut tan so- lament a través de transcripcions rnés o
menys antigües, allunyades, peró, del segle X per més de trescents anys les més velles.
La suposada butlla d'Esteve V va treure-
la En Mas i Casas d'una copia del segle xiv
qui es conservava, segons ell, en l'arxiu de Sant Benet de Bages. Aquí ens trobem, pero, davant d'un document tan extraordinária- ment suspecte, que no dubtaríem pas en considerar-lo del tot apbcrif. No ens cal ara
precisar més. Quan el Prof. Kehr, l'eminent Director deis Arxius de Prússia, autor de la
grups; diversificació que és perpetua així mateix en les edicions segons deriven d'una
important obra Papsturkunden in Spanien,
publiqui el recull de les butlles pontifícies
relatives a la nostra terra anteriors al segle documents o textos básics en cada cas. Cer
xm, ens ilMustrará detalladament, ben segur, amb la seva perspicaq i autoritzada crítica,
respecte els detectes cabdals d'aquest do cument que contradiuen la seva autenticitat.
El precepte del rei Odó, que ha estat publi-
tes qüestions históriques es redueixen en el fons a qüestions de diplomática.
F. VALLS TABERNER
- 159
cat per mants autors (Pujades, Baluze, Bou
quet, FIórez, Moneada, Salarich, Mas i Ca sas), si bé essencialment és auténtic, pre senta, no obstant, variants remarcables en
o altre de les dues transmissions manuscrites
del text d'aquest precepte. Mentre en una
Godmar és anomenat solament bisbe ausetá,
en l'altra Iliqó és esmentat com a bisbe au
setá i manresá. Davant d'aquesta diferéncia
cal preguntar: Quina devia ésser la fórmula
exacta originária consignada en aquest di
ploma? Havem de pensar, potser, en una pos sible omissió posterior, deguda en certes
transcripcions, a distracció d'algun copista, o caldria tal volta admetre com a més probable una interpolació introduTda, en alguna ocasió, dintre el text d'aquest interessant document? Sols una edició crítica, preparada amb tota cura i competencia, ens podrá donar la res- posta. No tardarem, si a Déu piau, a saber la; per tal com el benvolgut amic Ramon d'Abadal i Vinyals está ja comenqant d'impri- mir la publicació crítica deis preceptes deis reis francs relatius al nostre país, i que
per altra banda 1' il'lustre erudit francés M. L.-H. Labande, arxiver del Paiau de Mó-
naco, ve preparant des de fa temps l'edició crítica deis diplomes del rei Odó.
Vetaquí, dones, com apareix evidenciat prou palesament, que l'aclariment de deter mináis problemes liistorics no depén d'argu- cioses digressions, per enginyoses que sien, sino que está condicional primordialment a la decisió sobre l'autenticitat i a la fixació crítica de la redacció original deis respectius