Page 12 - civtat8

LA QÜESTIÓ DEL BISBAT DE M ANRESA
Un problema curios de la nostra histbria eclesiástica medieval és el del discutit bisbat de Manresa. Alguns autors, i entre ells par- ticularment els cronistes manresans, enfer- vorits per llur patriotisme local, han afirmat i'existéncia d'un antic bisbat propi d'aquesta ciutat, en favor de! qual han procurat adduir diversos arguments. Emperó, altres historia- dors, i no pas certament de poca categoria, s'hi han mostrat contraris i han impugnat aquellos asseveracions.
En Magí Canyelles, en la seva Descrip- ció de la gratidesa y antiquítats de la ciutat de Manresa (obra escrita entre 1679 i 1685; i publicada dos segles més tard, en 1896,
pe! cuite i digníssim patrid En Leonci Soler i March), exposá diverses raons en pro del
bisbat manresá. Per aquell mateix temps, fra Joan Roig i jalpí, en el seu Epitome his
tórico de la muy Ilustre ciudad de Manresa
(Barcelona, 1692), tractá també de demostrar, amb diversitat d'imagináries suposicions i de
dades insegures, la mateixa tesi. Més enda-
vant. En Mas i Casas en els Ensayos histó ricos sobre Manresa (la primera edició deis
quals és de 1836; i la segona^ de 1882) de- fensá altre cop aquesta opinio aportant en
cara noves informacions documentáis, les
quals tingué en compte Qaietá Cornet i Mas
quan al'ludí breument a aquest punt en la seva Guia de Manresa l Cardona (1860).
Darrerament En Joaquim Sarret i Arbós, en els volums 1 i IV deis Monumenta histórica clültatls Minorlsce (Manresa, anys 1921 i 1924 respectivamente ha tornat a plantejar la qüestió i, tot recopilant les principals in- dicacions a ella referents dels autors esmen- tats i del P. Argaiz, s'ha decantat així ma teix per la solució afirmativa.
En contra de que hi hagués hagut mai 158 -
bisbe propi i exclusiu de Manresa (distint i
separat del d'Ausona) s'havien pronunciat, en canvi, historiadors eclesiástics tan respec
tables com el P. Florez i el P. Risco (en la
España Sagrada, vol. 28), el P. Caresmar
(qui havia escrit, per al primer, una memoria sobre historia de Manresa) i el P. Villanueva
(en el seu Viaje literario a las Igléslas de
España, vol. Vil). També D. Manuel Torres i Torrents, en la seva Memoria sobre Man
resa y en especial sobre su Seo (Barcelona,
1857), es declaré francament per l'opinió negativa.
Deixant de banda les conjectures inde- mostrades referents al suposat bisbat de Manresa de l'época visigoda (ja que les fan tasies del P. Roig i jalpí sobre aquest punt foren plenament refutados pel P. Florez), el que ens interessa ara particularment és exa minar les dades que han estat al'legades per a defensar la hipótesi de I'existéncia d'aquell bisbat en el darrer quart del segle IX, llavors que va ésser restaurada la seu ausonenca.
Dos documents remarcables han estat
presentats com a proves fonamentals que en aquell moment existia ja un bisbe de
Manresa, el qual amb ocasió de la dita res- tauració hauria estat convertit en bisbe de Vich i de Manresa; i aquests dos documents podrien, almenys, cas d'ésser acceptables, demostrar que, des de llavors, l'honor de seu episcopal havia estat comú a les dues ciutats com a iguals en grandesa.
Una d aqüestes escriptures, publicada per
Mas i Casas, és una suposada butlla d'Este-
ve V, datada del 25 de gener de 888, se-
gons la qual aquell Papa, a precs del comte Guifré 1 de Barcelona i de l'arquebisbe Teo-
dard de Narbona, hauria decretat la unió del