Page 11 - civtat8

A ICCI
(D' Horaci; 1,29; alcaica)
Enveges dels aiarbs, ara, els rics tresors, Icci, i prepares guerra implacable als reis
sabeus, que derrotáis mal foren
fins al present, i al feréstec Mede
cadenes forges? Quina donzella, dones, barbre et fará d'esclava, mort son promes?
Quin donzell áulic, perfumada
la cabellera, omplirá tes copes,
un que ja sap la sérica fletxa, amb l'arc
pairal, llanqar? Ni, qui negará que els rius, que van avail, als monts abruptes poden torna, i refluir el Tiber,
si amb la cuiraqa ibérica canviar
vols de Paneci els Ilibres, compráis d'arreu,
i la socrática familia,
que es refiava de veure't savi?...
PALINODIA (D'Horaci: 1,34; alcaica)
Jo, que migrat el cuite, i no pas freqüent, donava als déus, seguint desviáis consells
d'insana saviesa, enrera
he de fer vela, i el curs reprendre
delxat abans. Car Júpiter sobirá,
que sol només deis núvols el fulgid llamp llanqar, pel eel seré mou ara
els seus cavalls tronadors i el carro
alai, que ierres termes i mobils rius
fa trontollá, i l'Estix, i el sojorn ferest
de Ténar, odios, i l'Atlas
terme del món. Exalqar les coses
baixes pot Déu; i el gran fa tornar petit; i treu a Hum l'obscur. Fren Fortuna d'un, amb gran soroll, i a un altre posa
la diadema. I riu, del canvi.
J. M. LLOVERA, trad.