Page 10 - civtat8

A TÍNDARIS (D'Horaci: 1,17; alcaica)
Sovint ve Faune, Ilest, a! Lucretil bosc, deixant el Mont Liceu: del roent estiu
a defensar les seves cabres
sempre amatent, i dels vents plujosos.
Aixi guardades cerquen, sens dany ni por,
esgarriant-se, arbossos i ocults timons del mal olent boo les esposes.
Ni les verdenques serps ja no temen,
ni de THedília els Hops, companyons de Mart, bon punt sa flauta, Tíndaris, dol^ament
pels clots i penyes allisades
fa ressonar del corbat Ustica.
Els déus em guarden: molt son preats deis déus
mon cuite i cant. Aquí et rajará del corn, tot curullat dels dons de Ceres,
bella abundor, tant com en desitgis.
Aquí, en ma xica vail, la canicular
xardor no et caldra témer, i amb jbnic vers
I'amor dirás de Circe, falsa,
i de Penélope, envers Ulisses.
Aquí glopets de Lesbos ínofensiu
prendrás, a I'ombra; ni de Semele el fill, el Tioneu, i Mart cap brega
mal no tindran; ni perill no hí ha que
per gelosia Cirus, les mans damunt enfellonit posant-te, deis teus cabells
arrenqui la corona i deixí espellifada ta blanca vesta.
J. M. LLOVERA, írad.