Page 41 - civtat8

mena d'espectacles. I va trobar, encara, una idea
que li semblá la máxima demostració represen tativa de la mondanitat. Aix6 era, endogalar-se
cada dia amb una corbata nova. S'ho proposá,
i, fins va jurar-ho. Per a tota la seva vida, ios
llarga, fos curta, estrenaria una corbata diá- riament.
Naturalment, era una cosa un xic complica da que exigia una certa atenció. El nostre home
no ho deixava de petja. Al cap d'un mes, lu Miraniu rebla corbates de les cinc parts del
raón, les quals un cop desflorada la virginitat
llur, eren arxivades degudament. Feia feresa. En disc, faixes, vies ampies, vies estretes, a la
dreta, a l'esquerra, lu Miraniu tenia tots els afai- sonaments. L'esbelta nord-americana, el plas-
tró napoleónic, el clássic, el d'hereuet mu- dat, llacets d' ar
tista, de músic, de
cambrer, de gala
i de mitja gala. I
tot aix5, i més en
cara, en una im- mensitat fantásti
ca de colors i to- nalitats. Des de l'or brunyit fins al
negre fose, pas sant per l'Arc de
Sant Martí.
Es creía feli?,
i, revenjar-se del món, sarcástica- ment, paradoxal-
Una nit, davant la blanca lluna del mirall, el nostre home filosofava bo i llevant-se el gentil
dogal — un magnífic exemplar argent i taronja. — Vet aci, que la gent et mira i et té enveja.
Cada dia més, i avui més que mal. Pobres im-
bécils!
Pobre Miraniul No atiná que en el seu pas-
seig quotidiá, s'escaigué, aquell dia, a darrera seu i gairebé a free de roba, passejar una se-
nyorabellfssima;una senyora que Déu-nos-en- guard d'una broma, tots li diríem que sí.
*♦*
Si n'hagués tingut esment, aquest singu-
laríssim amic podia teñir una decepció, encara. Durant sis mesos, dia per dia, havia estrenat, invaria- blement, la seva
corbata. Peró un divendres — mai
ningú podrá ni sospitar com es- devingué una co sa semblant — lu Miraniu, distret o abstret, es posá la corbata, del dia abans. I en do nar la propina al cira-botes, la fa- talitat volgué que no fos amb l'es- plendidesa d' al- tres vegades. 1 va
ment, fent el mondá. Res ja no el sobtava. Arbitre absolut deis círcols, teatres i reunions, es vela 1' hemisferi sota els peus. Danses i
beures exótics, li eren tan familiars com els ulls de poll d'antany. Sols parava esment en la mis- sió infal'lible que s'havia imposat. I cada dia, sense interrupció, com la dansa de les hores, lu Miraniu estrenava una corbata.
marxar tan llambresc, aplomadíssim, a fer exhi-
bició del flamant lia? toujours nouveaa.
— Només deu céntims? — argumentá el cira-
botes, veient visions—Mort de ganal Pobrel Si du la corbata d'ahir. Miserablel I aixó són
A.co^t^
senyors?
ViCENTS PRAT
- 183