Page 39 - civtat8

UN INDEX DE PSICOLOGIA LÍRICA
El roinaiitlcisme historie i el ruralisme
costumista, foren dos redreqadors cabdais del nostre reiiaixement: — és aixb un postu- lat ja veil. La producció deis capdavanters del moviment literari caíala vuitcentista, porta aquest doble segell en les concep- cions, en els motius, en els pretexts, en els ambients. El poeta llavors havia de venir a ésser, albora, un personatge heroic i ingenu, amb una simulada parenqa de professiona- lisme. D'aquí que els topics trobadorescs — restauració d'una equivalencia arqueológica — adquirissin una unanimitat significativa:
Rubio i Ors era «Lo gailer del Llobregat>; Víctor Balaguer s'apel'lava ell mateix «Lo trabador de Montserrat»; Camps i Fabrés popularitzava «Els tres sospirs de l'ar/^a»; una antología lírica duia per títol «Los tro- badors nous». Així, els enunciáis deis Ilibres de poemes, els seudonims deis autors, cons- titueixen un ponderal símptoma de l'época, un indicador de la peculiaritat literaria d'aque- llaütradició i de la psicología coLlectiva que informava aquell lirisme inicial.
La reacció noucentista, pero, trobá també
expressions definidores de cada matís del seu moviment. «Enllá», per exemple, és una
senyera de Maragall, que ádhuc ho fou de combat victoriós. I el simbolisme, el neo-
classicisme, segueixen fent del títol una fide- litat al cant. Els poetes d'aquest segle, sota el mestratge de Josep Garner, s'entretenen a brodar, en els portics de llurs obres apo-
tegmes, dístics, diccions felices, en una mena de preciosisme positiu, que ha deixat un
rastre d'homogeneitat singular. Al costat de
«Verger de les galanies», «La paraula en el vent», «L'oreig entre les canyes», — de
Garner—, trobem «La veu dins el metí», «La colilla en la boira», «La quietud del pen-
dís», «La jola del camí», «La lluna dins el Ilac» — de tants i tants altres autors , en una successió fins ara interrompuda. És, en
cara, la gracia divagadora sobre el paisatge,
persistint feliqment.
Gertament que, a llur costat, «Les can-
Qons de l'instant», els «Poemes del temps», «Estances», marquen ja un atur de reflexiva mesura damunt l'análisi d'una valor filosófi ca o crítica. «Amfora», «La Ñau», «L'Ofre- na», cenyeixen en un mol símbol de silueta plástica o evocadora d'un fris. «La Iluita en el repós», és ja la revelació treballosa del mateix fenómen de la creació poética.
El manlleu a la cadencia popularista pro voca enunciáis com «Dites de tot l'any», «A l'ombra del lladoner», «A la vora del
camí», després de la pruTja ágil, ene que pe- rillosament banal, d'un nombrós estol d'ado- lescéncies anecdótiques rimades amb «Gan-
qons». Feró ja un neo-romanticisme viu, sa- turat de classicisme nostre, ens duu «La vida
nua», que és tot un panorama interior; i des
prés «La vida a contrallum», «L'ánima en- cesa», «El meu pare i jo», «El cor quiet»,
«Voluptat», normalitzen aquesta superado
introspectiva.
El pairalisme es redimeix— talment com
dins la forqa i destresa d'un boix — per vir- tut de «Bella Terra, Bella Geni», «Selvata- na amor», «Ofrena rural», «Terra amorosa». I el trascendental i el líric fan possible llur comunió, transfigurada de bellesa, en la so- lemnitat d'una «Invocado secular», el mag- nífic poema de López-Picó.
Heus ací, dones, com — en aquests dar- rers temps sobretot — un índex bibliográfic deis nostres Ilibres en vers (que és en aquells on millor l'autor pot ádhuc arribar a crear a través de la literatura deis títols), esdevin- dria una materia rica en suggestions per aventurar-hi un estudi de la nostra psi cología lírica i del procés evolutiu de la nostra poesía. Només en aquesta breu i des ordenada enumeració nostra d'avui, evocada prou a l'atzar, ja s'hi descobreixen panorá- micament — amb un eloqüent grafisme sin- tétic que amb més dificultat cercaríem en la fesomia subjectiva de cada autor — les ex-
quisides canviants, els matisos variats, deco- rativament, del nostre lirisme en esplet.
OcTAVi SALTOR — 181