Page 40 - civtat8

CONTE DE 1926
Algú ho havia dit i, tanmateix, era cert aquesta vegada. lu Miraniu era ric, quasi ml- lionari, i aixó no pas a la faisó nord-americana. Els centimets d'Iu Miraniu, tenien un to humil i casolá i li feien un agrupament deliciosament aburgesat. Orfe de ben jove i pujat en l'ambient simple d'uns oncles miops, el nostre amic no s'havia desenvolupat encara, i els seus vint-i- cinc octubres tenien
l'airesemi-alatd'una
can^oneta malencó- nica a mitja veu. lu
Miraniu, esguarda- va el món espetega- dor de post-guerra, distret, oabstretque ve a ésser quasi el mateix. Fora deis seus Ilibres i de la seva música, res no li interessava gran
cosa. La seva dis
creció innata es feia
més remarcable, en
cara, quan escollia
les robes i guarnits
que cobrien el seu
eos ni opulent ni es-
quifit. Llurs trajos,
sabates, capells i
guants, eren severament controláis malgrat els escarafalls del seu majordom meticuiós. Res de coloraines ni d'imposicions innova dores. No rellui'a en ses mans senyorivoles l'or de cap baga monumental, ni en les solapes del gec no cenyit, el llautó de cap ensenya es portiva. Corbates i mocadors li feien una olor dolía de codony i poma camosina, posats a posta, graciosament, per les mans fines i ama bles d'una vella serventa. lu Miraniu passava
completament desaparcebut a la ciutat on vivia 182 —
i gairebé al seu barrí i tot. Podríem precisar ert una paraula, que el caríssim lu Miraniu seria el
model indiscutible per la nova i definitiva Dis
creció, si els grecs meravellosos, es volguessin molestar un xic remontant-se a la nostra época.
A l'enamorar-se, —o fortitud deis homes! — se li girá la planeta. Fatalment tenia d'ensope-
gar, i així fou ja seva escollida, l'antídot de la
seva essencialitat. Elrevers de la meda lla. Lleugera, lleu- geríssima, esporti- vista i estilitzada,. d'una moralitat fluc tuant, la ben ama da acollia el nostre amic amb un entu siasme extraordina- ri. Consentí tot se- guit en ser-li la més bona amiga, i fins si tant volia, la seva esposa i tot. Li pre- gá aixó sí, que es. polis millor les un- gles i que aprengrés de bailar.
Llurs relacions duraren cinc set-
manes, a tot esti rar. El cop, pel nostre amic fou tan fort, que
el féu reaccionar en un sentit inexplicable,' pro-
posant-se esdevenir aquell personatge que fins aleshores havia evitat amb una escropulositat
evidentment exagerada. Viure per fora, viure
pel món. Es Iliurá en eos i ánima, a la civilitat acurada deis sastres, perfumistes, pedicurs
joiers,ballarins,esteticistesicira-botes.La meticulositat del seu majordom no arribava en-
lloc. Es subscrigué a tots els magazins i revis tes, i prengué un abonament absolut per a tota