Page 8 - civtat8
P. 8
EL TROBADOR DE BERGADA
Un trobador deis més representatius, un
poeta que sent l'encant de la natura i la for-
qa de totes les passions, és Quillem (...1140- 1213...), primogénit del vescomte de Berga- dá. Home impulsiu i violent, l'any 1174 matá a traició el seu veí i enemic Ramon Folch, vescomte de Cardona. De resultes d'aquest crim fou desheretat. «Llonga saisó lo man-
tengren sos parents e sos amies — diu l'antic
biógraf—; mais tots l'abandonaren per qo
que tots los escogoqá o de les mullers, o de les filies o de les germanes, que anc no fou
negun que lo mantengués, mais de N'Arnaut de Casteilbon, qui era un valent hom, gentil e gran, d'aquella encontrada.» Vaga pel mig- jorn de Franqa, per Aragó i per Castella, pre- nent part en moltes bandositats. Combaté contra el comte-rei Anfbs I, qui l'empresoná. Aliat amb els vescomtes Arnau de Castellbb i Ponq de Cabrera, mená guerra al comte i
ais bisbes d'Urgell.
Aquesta vida, moguda i desfrenada, es tradueix en les poesies de Guillem de Ber-
gadá, «tan cíniques com les de Quillem de Poitiers, més sanguináries que les de Ber trán del Born», —que digué Milá i Fonta- nals. «Bons sirventesos féu, on deia mal ais uns e be ais altres; e se vanava de totes les dones que 11 sofríen amor. Molt li vengren
grans aventures d'armes e de dones, e grans desaventures. Pois, l'auci un peó.>
Moltes de les obres de Guillem de Ber-
gadá están ben lluny del to i de la forma de la poesía cortesana. Llur versificado és sen-
zilla, i el llenguatge gairebé el pía de Ca talunya:
Eren poesies infamatóries; Guillem volia
que poguessin correr de boca en boca, em- motllant-les fins i tot a qualque tonada ja an-
tiga i ben coneguda:
Chanson ai comentada,
que será loing chantada en est son veill, antic,
que fetz N'Ot de Monteada ainz que peira pauzada
fos el cloquer de Vic. (')
La mort del seu antic adversari Pon? de
Mataplana, per ell tant satiritzat, arrenca a En Guillem de Bergadá l'obra de més alta
entonació, una elegía que comenga:
Cossirós cant e plany e plor
pel dol que m'a sassit e pres
al cor, per la mort mon marqués En Pons lo pros de Mataplana,
que-z era francs, lares e cortés et ab totz boa captenemens,
e tengutz per un deis meillors que fos de Sant Martí de Tors tro Cerdany'e la terra plana. P)
Penedit de les passades injuries, el poeta es compiau d'imaginar-lo en el Paradís, bé
que més acompanyat d'estrenus cavaliers i de beles dones, que no pas de benaventu-
ratsnidemilídesangéliques.Finsacíes
transparenta l'ánima, íntimament pagana i sensual d'En GuiHem de Bergadá:
En paradís él loe melor, lai o'l bon reí de Franqa és
prop de Rotlán, sai que l'arm'és de vos marqués de Mataplana; e mon joglar de Ripolés
e mon Sabata eissamens
están ab las domnas gensors, sobre pali cobert de flors,
josta N'Olivier de Laussana. (*)
154 -
Chansoneta leu e plana,
leugereta, ses ufana,
farai eu de mo marqués, del trachor de Mataplana,
qu'és d'engan farsitz e pies.
A, marqués, marqués, marqués,
d'engans etz farsits e pies. P)
