Page 36 - civtat8

tats; una felicitat per a cada cosa a posseir, una felicitat per a cada cosa posseTda.
I Qo que té de més curios i engrescador és que aquesta gran riquesa, aquesta riquesa
fabulosa, és sanejada; no té tara ni merma,
perqué l'enveja i el fisc, — els més terribles niells de la riquesa, — no hi fiquen son ñas de fura... perqué no ni trobarien, com vul-
garment es diu, res a pelar.
Una de les meves possessions, una es-
trelleta de la constel'lació infinita, és la Ser radora-Molí que hi ha al capdamunt del meu carrer i de la que també he fet esment en altres ocasions. És una Serradora-Molí que, tric-trac, tric-trac, tric-catrac!— de sol a sol serra i molt imparablement; serra i molt
per a mi.
En els registres oficiáis figuren com a pro-
pietaris de la Serradora els sényors A. B. i C.;
pero aixo és una de tantes convencions como en el mundo han sido per a escamotejar la
realitat veritable. Els senyors A. B. i C. són unes excel'lents persones que paguen la con- tribució i el canon degut pel suministre de fluTt eléctric, que es cuiden d'engegar la ma
quinaria de bon matí i d'aturar-la quan n'és hora, que amiden la fusta que ha de serrar i
mesiquen el gra que ha de moldre; en una paraula: són els meus delegats, els meus
procuradors, els qui fan tota la feina mate rial d'entretenir la meva Serradora, i en paga
del seu treball, es queden amb els guanys
materials, amb les modestes monedes d'ar-
gent que la Serradora dóna; pero jo sóc el veritable i únic propietari d'ella, perqué sóc
l'únic que veritablement en disfruto sense
dispendi i sense esforq, l'únic que m'hi aca balo descansadament i a cor, que vols, cor
que desitges? ..
Per a ells, la meva Serradora-Molí, serra
180 -
i molt qo que serren totes les serradores del
món pels dependents; serra llesques de pa
beneTt; mólt per a les farinetes cotidianes. En canvi, per a mi tritura generosament les
preocupacions frévoles o estérils de la jorna
da, esdoguella rítmicament les hores a fil de
poesía, redueix el temps caotic, informe, im
mesurable— la cosa monstruosa i paorosal —
a porcions harmóniques, ponderados, supor
tadles a la meva migradesa i a la meva fadi-
ga crónica, ancestral, de pobre ésser huma... I digueu-me si en la divisió deis beneficis
no és aquesta la part grassa, la part deguda, en bona Ilei, al Senyor.
Quan, cómodament estirat en mon Hit d'anacoreta sibarític, de rumiador piament
ungit, sentó el tric-trac, tric-trac, tric-ca- trac de la meva Serradora, com el glatir mis-
teriosament vital del cor d'un amic íntim, — del meu propi cor expropiat — imposant una
pauta i una mesura a l'amplada Ilibérrima de l'espai, i, a son acompanyament monorrítmic es desperta ma fantasia i comenqa a cantar, sentó el gaudi pregón, l'embriaguesa santa- ment egoísta de la possessió, d'aquella feli citat exquisida que el destí volgué crear ex-
pressament per a mi i que afolla els sentits clarificats de la béstia sobrehumana com el més mágic i torbador deis beuratges, com el més diví i retornador deis néctars... I amb aquesta felicitat mare, una subfelicitat no menys dolQament fibladora: 1' agraiment. Agra'íment a Déu, que tan sovint em fa el dó de Qo que més envejo i agraTment ais ho mes que curen benigna, fraternalment, que
aqueix dó arribi a mi en tota senceresa, en tota puresa, en tota pulcritud; es a dir,
ben escatat i ben polid de les dures aspreses de la materialitat.
Víctor CATALÁ