Page 35 - civtat8

HORES PERDUDES
A mi m'agrada extraordinariament tenir hores vagatives, hores senceres d' inac- ció material, d'aquelles hores lliures de ne-
guits i presses, en qué es pot fer a tot pier la fundó augusta que el vulgus coneix per
perdre el temps.
Car les hores vagatives son una font de
felicitat.
Ciar está que hi ha felidtats i felicitats.
La felicitat és un miratge de pura creació in
dividual; un prodigi de conté de fades a be- nefid del qui el conta; un palau d'ensomni vestit sobre el fonament de les prépies qui- meres; un rou clarífic destil'lat de les nuvo- lades i emboiraments de 1' absurde atávic; Tessenda de les més grans impossibilitats
possibilitzades; la condensació i fermentado de totes les poténcies... en poténcia.
Miren si n'hi ha de millions d'habitants
a l'univers; dones, per a cada zero d'aquests
mil'lions, la felicitat té un gust determinat,
un caris distint, un matís original... Per
aquest és l'obol ronyós que 11 cau en el pal- mell de la má estesa vora la portalada d'una
església; per aquell, la muntanya d'or encu-
nyat i acuruliat en la caixa blindada del Banc o en el catan tufejant de la sitja; pel d'ací,
el bes lúbric d'uns llavis mercenaris resse-
guits de carmi; pel d'allá, el sí temorenc i indecís de la donzella nubil que encar no s'ha abrusat en el cami de cap passió; pel de la dreta, mandrejar la sesta en pan i... en mánegues de camisa, sota la figuera del comú, i pel de l'esquerra, Iluitar i escarras- sar-se per a imposar sa voluntat o son criteri ais altres homes... Per l'un, el posseir, per
l'altre, el renunciar, pel de més aprop, igno
rar, pel de més lluny, saber... I així, fins a la fi deis comptes, fins a la fi deis dies...
Per a mi, la felicitat consisteix en tenir...
moltes felicitats; és a dir, fer-me felicitat de tota cosa, multiplicar-me les felicitats, anc
que sia a tall de boig que engrunís a cops de martell un adamant molt gros per a tenir ma
jor nombre d'adamants. Car crear adamants grosses és com crear campanars per les vinyes; que, d'adamants grosses n'hi ha pocs i passen alts, i encara no solen ésser per a
qui els cerca, sino per a qui els troba, i, per
grosses que sien, astillegen sois en un punt, deixant a tot son volt una regió de fosca te
nebrosa, miserable. Per aixo jo, al focus en-
cegador de cinc mil bugies, que m'ompli de buids i de plens arbritraris la videta normal,
preferesc el pampallugueig serenament fan- tástic, el guspirejar subtil, pero eternal, de la
celistia, que atrau i reposa ensems la mira da feble, que engendra en el silenci els som- nis benamats i després els para i enriqueix de magnificéncies ..
Una de les meves felicitats, un espurnic de la utópica felicitat-bloc, esmicolada bojal- ment, és, com ja dec haver dit, o deuré dir altres vegades, el sentiment de la possessió; el sentir-me íntimament mestre i senyor de moltes coses, d'infinitat de coses, gairebé diria de /otes/es coses posseibles .. i impos- seTbles que, per un caient o altre, per una o altra raó, desvetllen en mi el desig de pos- seir-les; un desig tan mans, que en Hoc d'aturmentar aconhorta i tan poderós i pene trador, d'una forqa d'imán tan xucladora, que gairebé no hi ha res que li resisteixi; tot qo que vol, tot qo que fretura, s'ho fa sen de seguida. 1 aquesta felicitat plena del posseir, corresponent a les condicions de sa natura- lesa, és extremadament prolifica; no bé ac túa, que es commou, es clivella tota, s'es- grana pródigament i, con els lletons del peix, llanqa de son sí miriades d'altres felici-
- 179