Page 16 - civtat6

visitat les mines i dependencies industrials de sals potássiques, es dirigí al «Casino», on es serví en luxós parament, un espléndid, substanciós i complet dinar, obsequi de la S. A. de Mines de Potassa de Súria, la qual també com a record d'aquella visita, féu ofrena a cada comensal d'un estoig que con tenia dos flascons, un de siloinitn i altre de
c¿zr/7a//íí7, un sacató de pntassa pura, mate rial i producte d'aqueües mines, una Agenda
agrícola, un indicador pera la mésela d'adobs
químics i un álbum de postals on s'hi veuen els principals panorames i edificis industrials
de les sais potássiques de Súria.
La noticia de la mort d'un amic de la in-
fáncia i company de ministeri, m'obligá a
separar-me d'aquells honorables i eminents geolegs, sense poder acomiadar-me de la
major part d'ells; així és que aprofito aquesta avinentesa per endre^ar-los el més afectuós
i sentimental comiat, tot desitjant-los un fe-
lig retorn a la seva Pátria i llars; i especial- ment, també, serveixi com a testimoni de re- merciament i gratitud envers els doctors La-
rragán, Marín, Sant Miguel de la Cámara, Batallé, Voitesti, Lauson, Jacob i Atanasiu, per les atencions immerescudes amb qué em distingiren durant l'excursió.
JosEP GUITART, PvRE.
Les exposicions d'art que s'han escaigut a Terrassa durant els darrers dies de juny i primers de juliol (Retrospectiva Pere Viver, Exposició d'art local en el Casino del Co-
mer?) i les de la primera quinzena de juliol
(Exposició d'Art Catalá i d'Art Terrassec al Centre de Dependents del Comerp i de la
Indústria), han tornat a fer parlar de la ciutat de Terrassa, una mica oblidada ara del seu
passat. Terrassa fou tinguda, una hora esva'í- da ja, per una mena d'Atenes.
La realitat ens diu quan lluny som d'a-
quelles illusions, pero tampoc no gosaríem
qualificar de malaguanyades les Exposicions ádhuc haver-se escaigut en dies tan poc
adequats com els de la Festa Major.
Les exposicions de Terrassa es veieren
extraordináriament concorregudes, especial- ment els dies d'obertura i els dies de festa. La greu crisi de la indústria fou causa
que les adquisicions fossin nubles; llevat del
quadre de Joan Colom, que fou adquirit per un patrici terrassenc pocs dies abans en
l'Exposició que aquest artista tingué oberta a cán Dalmau, a Barcelona. Aquest quadre
118 —
exhibit després a Terrassa fou l'únic que
ostentava el lletreret d'adquirit. Malgrat tot
cree que els terrassencs haurien pogut sense
massa sacrifici fer restar a la ciutat algunes
obres que els artistes de fora portaren a l'ex-
posició. No m'explico com, sobretot, deixa- ren marxar la tela admirable de Francesc
Gimeno, La nena i el gos, que és una obra mestra ací i fora d'ací.
L'organitzador de l'Exposició d'Art Ca talá, fou simplement el Centre de Depen dents de Terrassa. La idea partí d'aquesta en-
titat, la qual és única a recollir la gloria que li pertoqui. Mereix elogis el Centre per ha
ver-se aconsellat amb els artistes terrassencs
Joaquim Vancells, Tomás Viver, Joan Duch, Antoni Badrinas i altres, i d'haver-los fet ár-
bitres de la selecció de les obres i de llur col'locació.
Aquesta Exposició d'Art Catalá fou una cosa de primera. El local feia goig de debo.
En tres grups harmonics fou dividida l'Ex
posiciódelCentredeDependents,plaqats en tres sales distintes: a) Artistes del vuit-
cents i impressionistes, naturalistes, etc., del
LA VIDA ARTÍSTICA