Page 15 - civtat6

En acabat el parlament del Dr. Marín,
que fou moit aplaudit, emprenguérem de non la carretera de Súria, arribant a aquesta po-
blació a dos quarts d'onze, on teníem de vi sitar les mines de sais potássiques. En arri bar al Hoc on hi ha edificados les instal'la- cions mineres i industrials de la Societat
«Mines de Potassa de Súria, 8. A.», sortí a rebre'ns el director Wan Stylwort, amb tot l'alt personal. Peta la salutació ais represen- tants de la Societat de les Mines de Potassa i la presentació de les personalitats pel doc tor Marín, ens dirigírem a una sala de des eaos, on deixárem l'equipatge í canviárem els trajos d'excursionista-geoleg pel d'excur-
sionista-ininer, a fi d'evitar tot perill en la descensió al pou mestre i durant la correguda
per les mines.
Abaos de baixar al pou mestre, que és el
que dona entrada a les mines í serveix d'ex- traccíó del material salífer, l'enginyer quefe féu una explicació de la zona potássica de
Súria, que té una superficie de 2.400 hectá- ries; exposá les teories de la seva formació, deguda a Texistfencia de liacunes en les quals s'evaporá l'aigua salobre; ressenyá la histo ria del seu descobriment en 1912 pels senyors Macary i Viader; indica l'explotació d'unes lO.OOÜ tones diaries, la potencia mitja d'uns 72 metres, i en un taulell exprofés hi dibuixá alguns perfiis de l'extructura i configuració de les capes salíferos que prenen la forma d'una S i que son atravessades verticalment i horitzontalment per les mines d'explotació.
La descensió al pou mestre es féu per
grups i tandes de 30 persones, i mentre una tanda seguia les mines, l'altra visitava les
fábriques d'elaboració de les sais concentra- des; les centrals de forces motrius, d'electri- citat i d'aire comprimit; els tallers de fundi-
ció, ferretería, fusteria i embalatge i els ma- gatzems de productes necessaris per a les in dustries allá establertes, i del de productes elaboráis.
El pou té un diámetre de 6 metres, una
profunditat de 375 metres, i per mitjá de dos ascensors bessons es dóna entrada a tres
pisos de galeries d'uns 3000 metres de llar-
gária, on s'hi fa l'explotació de les sais. En el primer pis hi ha obertes quatre galeries
dues en direcció nord i altres dues en direc- ció sud, i per mitjá d'escales ampies i suaus de pedra artificial es baixa ais altres pisos on hi ha, a més de les galeries d'explotació, la maquinária per a l'ascensió del material quan está eliminat de les sais brutes i elements in- útils.
Es indescriptible la impressió que a un hoin causa el trobar-se en la foscor del pou mestre i en el si de les galeries mineres.
Aqüestes, un poc il'luminades per l'electrici- tat i amb els fanals de gas acetilé que els
visitants porten prestáis per la S. A. de les
Mines de Potassa de Súria, donen un aspec
to fantástic, admirable i corprenedor, tant per
la seva formosa coloració, com per la varie-
tat d'ondulacions i dibuixos de les seves ca
pes i per la gran quantitat de riquesa mineral
que contenen. Les capes brillants roges de
silvinila, que és un clorur potássic i les ro
sados de carnalita, clorur potássic i sulfat
magnésic hidrotats, alternen i es confonen amb
grans masses de sal comú blanca o colorada,
que a simple vista és difícil de distingir, a no ésser un bon expert, i encara de vegades
havent de recórrer al gust salobre amarg es
pecial de cada classe és com pot apreciar-se sensorialment les diferents sais potássiques
d'aquell mineral.
Els primers filons de sais potássiques es
troben per terme mig a 170 metres de pro
funditat; són faixes de siloinita que tenen una gruixária de 1 a 30 centimetres i es tro
ben en mig d'una massa de sal comú. Des-
prés d'aquestes faixetes de siloinita ve un banc de sal comú de 20 a 30 metres de gruix;
sota d'aquest banc ve la carnalita, que té un
gruix aproximat de 3 metres. Sota la carna lita vénen els bancs de siloinita de més grui
xária que els primers. Se n'ha trobat un que mideix més d'un metre de gruix, com també un filó de siloinita blanca de 20 centimetres de poténcia, d'una riquesa de 90 % de clo rur potássic i a la profunditat de 250 metres. Sota la siloinita blanca ve la sal comú amb una gruixária de 50 metres, i fins a 1000 me tres no es troba res més que mineral amb sal comú i després una capa de pedra que sem bla marbre.
Quan tota la comitiva de geólegs bagué - 117