Page 12 - civtat6

el período que antigament s'anomenava num- m u l i t i c .
El día 5 sortírem de Manresa a les vuit del
matí, envers Sampedor, Salient, Balsareny i
Súria, per tal d'admirar el terrer oligocénic í els escandalls í mines de sais potássiques de
la Comarca. En ésser a Salient ens dirigírem
per l'interior de la vila a la muntanya que es troba al darrera mateix del Cementiri, en la
qual hi ha un sediment lacustre de margues cálices grises, i on poguérem for bon recull de motllos i exemplars fossils de l'espécie Melania Albigensis, molusc gasteropede, amb closca turriculada de color negro, les espires lleugerament estriades horitzontal- ment i tuberculades en sentit vertical, la boca oval entera, amb els bordons calMumelars
desunits, llavi sortit un poc escotat i l'extrem de respira comuntment rosegada. S'anome
nava Albigensis, perqué les primores espé-
cies trobades í estudiados foren precedents de Albí del Migdia de Franqa, on hi és amb
abundáncia. També a la nostra Comarca, a més del Hoc predit, s'han trobat alguns exem
plars de Melania a la Sala de Sampedor, a la Pabordia de Camps, al Xup de Mantesa,
i en aquest últim punt, en fer noves recer
ques se n'ha trobat algún altre exemplar, junt amb un fragment d'ós d'animal vertebrat ter-
culliren aquells geolegs, les que examina
ren en el Centre Excursionista de Bages, i
els carácters minero-estatigráfics del terrer
on se troben; segons parer deis predits tee
nies, son dades suficients per determinar el
período geologic a qué pertanyen els terrors de l'embrancament de la carretera que va a de Manresa, i amb aquests medis concreta
chosmilia, polípers cónics, alguns un poc encorváis, dividits en innumerables plaques horitzontais i verticals, formant dos lóbuls i anomenats vulgarment figues petriflcades i cascos de cavall fossilitzats.
Amblypigurus dilatatus, animal equino- dern sense punxes, de forma esferoidal, am bulacros en nombre de cinc formant estrella, i tota la coberta d'apariéncia uniforme, pica da de petits tubérculs; vulgarment s' anome- nen erl^ons de mar petrificáis. Aquest exem plar fou recullit entre els dinerets de Sant Pau peí Dr. Wilhelm Wolff, delegat de Prous. Geolog. Landesanstalt, Alemanya, i fou classificat pel Dr. 1. P. Voitesli, profes sor de l'Universitat de Cluj, Rumania, qui digué que era importantíssim per ésser tipie del pis Luteciá. A la nostra comarca abunda
aquesta especie, empastat en les roques del camí de la Travessa i al cim de la muntanya del Malbalc de Manresa; solt, en el camí del Galobart a Navarcles, a Casasayes de Cas- tellgalí, etc., etc. En les col'leccions del Centre Excursionista de la Comarca de Ba-
ges i en la de diferents particulars, s'hi guar den més de 40 exemplars d'aquesta especie,
recullits en distints llocs comarcáis.
Les anteriors especies de fossils que re-
ren que el terrer format per margues grises o d'un blau fose cendrós que alternen amb ca
pes de cálices cendroses o d'arenisques blau- grogenques, pertanyien a Vera terciaría, pe ríodo eocénic superior, pis Ludid-, i l'abundor de fossils que s'hi troben fa possible senyalar els nivells deis Foraminífers, Bryozoaris i
Polípers. El terrer de margues rogos, alter nant amb capes de guix sacaroide i fibrós i amb arenisques margosos rogos, pertany a la mateixa época, pero al período oligocénic.
Aquesta classificació defereix a la donada
pels geolegs avant-passats, quedant sois di- vidit en els dos períodos eocénic i oligocénic,
116 -
Stiria, tota la comitiva baixá deis vehicles
ciari, que tot plegat es conserva en la meva col lecció, de la qual se n'han reproduTt els
adjunts gravats.
Des de Salient continuárem el viatge en
vers Balsareny, i en ésser a uns 200 metres
per tal d'escoltar les explicacions que el doc tor Agustí Marín dona amb correcto francés
sobre el comenqament on es redrecen els es- trats o capes de terra que capbussen envers el S. i formen el plegament anticlinal que
passa per Súria, on les sais potássiques sur ten a més o menys profunditat. També ens
mostrá el Hoc on havia fet un sondeíg per
compte de l'Estat amb l'objecte de comprovar l'existéncia de sais potássiques, i el resultat fou que ais 748 metres de profunditat es tro- bá la zona de carnalita amb silvinita d' una
riquesa mitja d'un 22 per 100 de clorur po- tássic, amb una poténcia de 2 metres.