Page 10 - civtat6

TEMPORALITAT DE LA MORT
Si m'he sentit la sang que em percudía tot el mea cas, en fer la meva vía,
com l'aigua que percut el fustam dur del ferni vagant del rlu en la resclosa;
la empesa que sentía en mi reclosa,
oh mort, en cada Instant em fou de tul
Segulnt-me pas a pas tu m'Infondles, sota l'abrlc que em fan les nils l els dies,
el tea alé que em felá batre el cor
l em dava el vlu negult l la tortura del que pressenlo enílá de tota altura on mal tu no tlndrás la petja, mort.
Tu eres—l ets—qui el fons de la mirada
m'omplla d'una Hum transfigurada
per entreueure el clm deis meus destlns; i el llavl em descloies per la gloria
a!aquesta veu que tlnc, mlg lilusórla pel delx que té de tots els meus camina.
Tu m'has acompanyat tota la vida,
la qual em fou donada en justa mida
del meu poder, per conseguí el profit
que tu em tens amagat, fídel l avara,
(perqué no em sabes greu de dlr-te mare) darrera el veí que els dies t'han telxlt.
Alxi, la meva vida tu la menes
l et fas majora fins a dlns mes venes,
perqué tothora deus teñir present
que un jorn et quedará en les mans elgebre d'aquest eos meu, truncada tota febra
pel meu etern destí que no et consent.
MATEU JANES I DURAN