Page 6 - civtat3

OLEGUER MIRÓ I BORRAS
Un dels homes més representatius de la vida manresana de cinquanta anys enea, ha estat el metge i publicista N'Oleguer Miró, suara traspassat. Des del període compres entre I'actuacid literaria de La RenaixeuQa i Tactuació pública de la Unió Catalanista fins a les ultimes evolucions sofertes pel Re- gionalisme, l'activitat d'aquest manresá il- lustre fou prodiga en totes las manifestacions culturáis que nodriren la vida catalana d'a-
quells anys memorables. Ell intervingué constantment en totes les actuacions amb
una vocació i una persistencia exemplars. Tothom recorda encara ací, com el senyor Miró fou un deis socis més actius amb qué comptá l'enyorada Lliga Regional i la seva brillant col'laboració damunt les planes ben orientades del Setmanari Caíala; i poste- riorment en el Conseil Directiu del Centre Excursionista del qual en fou un deis impul- sors més notables, per a no dir el primer, car fins pocs mesos abans de morir dirigí el
Butlletí de l'esmentat Centre.
També dirigí amb una activitat i una cura
ben sol "licites la Revista Ilustrada Jorba, des de les planes de la qual homenatja cons tantment les personalitats semi-ignorades del nostre món cultural.
En aquest sentit la tasca del malaurat
metge qui havia esdevingut una de les figu res més populars i més simpátiques de la
nostra ciutat, es mereix un fervent elogi. Fou fins a les darreries de la seva vida, un treballador exemplar; era sempre a tot
arreu i confraternitzava amb tothom. Cap manresá d' aquests últims temps oblidará
aquell vellet de la barba blanca i els ulls es-
munyedissos, qui sempre tenia una anécdota a punt de contar i un dubte a punt d'aclarir,
car els seus coneixements eren tan comple
46—
xes que 11 permetien alternar en totes les converses que hom mantenía.
Fruit de la seva tasca d'escorcollador pa- cient fou aquell seu inoblidable Ilibre CAforís tica médica popularan el qual aplegá un co- piós recull de dites catalanes amb els refranys equivalents en altres idiomes europeus.
Cal esmentar també lesseves obres princi
pals i entre elles aqüestes que són indubtable- ment les més agermanades amb les seves vo-
cacions i les seves virtuts, dignes de tots els
respectes i homenatges de la generació actual:
Aforística Médica; La Misteriosa Llum; Re-
ceptari de Manresa; Biografía del Dr. Fran cisco Pigüiilem; Caiendari de Catalunya,
publicat per la Casa Jorba el 1916; E! Pare
Jaume NoneU; Saluí i Feina; El Receptari de Manresa i la morí de l'Infant En Jaume,
Co míe d' Urged; La More de Déu de la
Gleva; Manresa i Sant Ignasi. 1883, i Es tada de Sant Ignasi a Catalunya, junta-
ment amb D. Leonel Soler i March.
En el Butlletí del Centre Excursionista hi té publicats els treballs que anotem, obli- dant-nos probablement d'algun: Caiendari
Folklóric de la Comarca de Bages; Mares i Criatures (Vuits i nous); Solaris deis antics
metges de Manresa; Per santa Liúda un
pas de pussa; Les lemúries del paganisme í nostra diada deis morís; Notes folklbri-
ques (Vuits i nous); El receptari de Manre sa i la morí de íInfant En Jaume, comte
d'Urged, i Les Creus processonals deis vol- tants de Manresa.
Queden inédits els manuscrits: Manresa í el renaixement de Catalunya; La Santíssi- nia Trinitat i Manresa; Biografía deis es posos Isidre Borras i Antonia Soler, i la Biografía de Josep Cod i Viiaclara i Dei Divieso i la Pet icio.