Joan Vilar i Costa (1899 ·1962)

Jordi de Montserrat

La píndola

 

«Entenc per catalanista el ciutadà nat o incorporat a l'àrea geogràfica integral de la llengua catalana, que sent i actua el deure patriòtic, i professa el reconeixement i l'exercici dels drets naturals i adquirits de Catalunya, i per conseqüència la restitució de les seves llibertats injustament violades, i la restauració dels seus usatges arbitràriament usurpats»

 

Fragment del llibre ‘Lletres Catalanes’, publicat per Joan Vilar i Costa amb el pseudònim Jordi de Montserrat, l'any 1946

 

El religiós i escriptor Joan Vilar i Costa, més conegut com a Mossèn Vilar, i també pel pseudònim Jordi de Montserrat, néixer a Manresa l'1 d'agost del 1889. Era un dels set fills del matrimoni format per Agustí Vilar i Carme Costa, uns petits industrials de vetes i cintes. Considerat sovint un personatge excèntric, participà activament en la clerecia, la cultura i la política de la seva època.

 

Als 14 anys va ingressar al noviciat de la província d'Aragó de la Companyia de Jesús i fou ordenat sacerdot el 26 de juliol del 1920 aquell any.

 

L'any 1921 va passar un any dedicat a l'estudi de l'espiritualitat de la Companyia de Jesús a la Cova de Manresa fent la Tercera Provació.

 

Entre el 1924 i el 1927 va ser director de la biblioteca del Pontifici Institut Bíblic de Roma on va dedicar-se a reorganitzar i modernitzar la institució.

 

Publicà estudis bíblics, com Autenticidad del final del Evangelio según San Marcos, el 1920; El llibre de Rut, versió amb notes, el 1920; Essaig Bio-bibliogràfic sobre el canonista barceloní Josep Pons i Massana, el 1920; L'autenticitat Mariana del "Magnificat", el 1925 i L'Expositio Remigii super Matheum, el 1936.

 

Entre 1932 i 1936 va escriure periòdicament al diari "El Matí", on hi publicà una secció anomenada Lletres Bíbliques. Publicà també alguns articles a les publicacions "Estudis Universitaris Catalans", "La Revista" i "La Publicitat".

 

En començar la guerra civil va abandonar els jesuïtes i s’integrà al clergat diocesà i, el 1936, fou membre de la "Penya Oasi", integrada per poetes i prosistes, i presidida per Prudenci Bertrana primer i Joan Oller i Rabassa després. Allí coincidí amb altres col·laboradors de CIVTAT, com Plàcid Vidal, Alfons Maseras, Ramon Tor, Felip Graugés, Josep Maria de Sucre, Jaume Rosquelles, Joan Arús o Josep Maria Rovira i Artigues. Es reunien cada dissabte a la tarda al Cafè Oasi del carrer de la Canuda.

 

A finals de 1936 es presentà voluntari a Jaume Miravitlles, responsable del Comissariat de Propaganda de la Generalitat, li confessà la seva condició de capellà  republicà catalanista i es brindà a col·laborar. Fou el responsable del "Butlletí d'Informació Religiosa" que s'edità setmanalment, fins a meitat de 1938, en català, castellà, francès, anglès, alemany, llatí i esperanto i que s'enviava a clergues i funcionaris de grans ciutats de tot el mon. També des del Comissariat va fer estudis sobre la producció cinematogràfica i, des de juny de 1937, feu emissions diumenge a la nit a "Ràdio Barcelona" i "Radio Associació de Catalunya", on hi comentava principis cristians i la situació del moment.

 

Entre 1937 i 1938 va fer estades a Montserrat on hi va escriure Montserrat. Glosas a la carta colectiva de los Obispos españoles, en resposta a l’opuscle afecte al franquisme on es defensava la guerra santa o croada, publicat a Pamplona l'1 de juliol de 1937. L’obra es publicà a Barcelona l’abril de 1938 amb les inicials J.V.C. i és plena d'al·lusions crítiques als jesuïtes per actuar malèvolament, alhora que acusa amb duresa a l'historiador -també col·laborador de CIVTAT- Ferran Valls i Taberner per la seva connivència amb aquests.

 

El 15 d'agost de 1937, encara des de Montserrat, adreçà una carta al president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys on demanava la restauració del culte catòlic i li expressava que La follia anticlerical que antireligiosa d'alguns elements, prou sabem el mal renom que ens han posat i el greu perjudici que ens ha fet majorment a l'estranger. Per això mateix una lenta restauració de la llibertat catòlica contribuiria a esvair, en part, aquell mal efecte, i produiria un moviment de confiança en favor de la Generalitat de Catalunya.

 

Acabada la guerra, el 1939, s'exilià a França i fou internat en un camp de concentració d'on el tragué el cardenal Saliège, per nomenar-lo professor del Seminari i encarregar-li visitar a les famílies de refugiats. Aquesta tasca el convertí en un popular i respectat capellà.

 

El 1944 publicà Als Catalans, una proposta de reconstrucció nacional catalana, que amplià a Lletres Catalanes, el 1946, un ampli programa de la reorganització de Catalunya i de l’Església catalana, que signà amb el pseudònim Jordi de Montserrat.

 

Va morir a Tolosa de Llenguadoc el dia 2 de setembre de 1962, als 73 anys. De les  seves exèquies a l'església de Saint-Germaine, plena a rebentar, Domènec de Bellmunt comentà: va morir pobre com una rata, i els refugiats de Tolosa anaren al seu enterrament en massa i alguns ploraven.

 

L'octubre de 2014, editat per l'Editorial Claret, va sortir publicat el llibre Joan Vilar i Costa. El Profeta de la diàspora. escrit per l'historiador Hilari Raguer, monjo de Montserrat, i prologat per l'Albert Manent.

@

Envia'ns els

teus comentaris

i suggeriments

Llicència

Creative

Commons

CIVTAT.CAT És un projecte impulsat per Lluís Torra i Oliveres amb el suport desinteressat de col·laboradors.

Web actualitzat el 10 de gener de 2016

Llicència de Creative Commons